Marià Cardona Rosell
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'1 de febrer de 1900 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Marià Cardona Rosell
Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i després arribant, amb la seva companya, María Pagán Arévalo, i la seva mare, Dolors Rosell Estrada, al port mexicà de Veracruz a bord del Mexique el 27 de juliol de 1939
Marià Cardona Rosell: L'1 de febrer de 1900 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Marià Cardona Rosell --a vegades el seu segon llinatge citat com Rossell o Roselló--, que va fer servir el pseudònim Lysis.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), treballà d'administratiu, comptable i economista, i parlava francès, anglès i esperanto.
En 1932 viva a Madrid (Madrid, Castella la Nova).
Durant la guerra, a finals de setembre de 1936 entrà a formar part, com a secretari de la Secció d'Economia, en el Comitè Nacional de la CNT i el novembre d'aquell any participà, amb Horacio Martínez Prieto, en les negociacions amb el president del Govern de la República Espanyola, Francisco Largo Caballero (PSOE), per a la incorporació d'una representació ministerial confederal en l'executiu espanyol.
Representà la CNT-AIT en la Comissió Executiva del Servei Nacional de Crèdit Agrícola.
El 31 de gener de 1937 va fer, al Cine Coliseum de Barcelona, la conferència «Aspectos económicos de nuestra Revolución», que va ser publicada en fullet aquell mateix any.
L'agost de 1937 representà l'Associació Nacional de Tècnics en el I Ple Regional de Tècnics de la CNT-AIT.
En 1937 representà el Comitè Nacional i el Comitè Regional de Sindicats d'Ensenyament del Centre, del qual era secretari, en el Ple confederal de València (l'Horta de València, País Valencià) que constituí la Federació Nacional d'Indústria d'Ensenyament (FNAIE) i on va formar part de les ponències d'estatuts i de relacions amb la Unió General del Treball (UGT), tancant la reunió cenetista.
El gener de 1938 assistí al Ple Nacional Econòmic Ampliat de València, on defensà els avantatges d'un banc sindical, redactà la ponència sobre salari familiar i formà part de la ponència sobre planificació de la indústria, i per la Federació Nacional de Treballadors de la Banca (FNTB) intervingué en el punt de mútues i assegurances.
També en 1938 va ser nomenat secretari del Consell Econòmic Confederal Nacional; assistí al Ple de Regionals del Moviment Llibertari de Barcelona, el març al Ple de CNT-AIT, on exposà les seves tasques realitzades vers la creació del Banc Sindical Ibèric, i l'agost al Ple de Regionals confederals.
A finals de 1938 redactà amb Horacio Martínez Prieto i Diego Abad de Santillán un avantprojecte de Consell Nacional d'Economia Mixt amb representació patronal, obrera i estatal.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Des d'un port francès embarcà cap a Mèxic, arribant, amb la seva companya, María Pagán Arévalo, i la seva mare, Dolors Rosell Estrada, al port de Veracruz (Veracruz, Mèxic) a bord del Mexique el 27 de juliol de 1939.
El novembre de 1941 va fer una conferència sobre les col·lectivitzacions el Centre Iberomexicà de Mèxic.
Adscrit al Grup Regional del Centre confederal, formà part de la ponència contra la Delegació del Moviment Llibertari i el 18 d'abril de 1942 va fer costat la moció de Joan García Oliver, que pretenia el suport de la CNT al Govern de la República Espanyola en l'Exili, presidit per Juan Negrín López.
En 1947 militava en l'«Agrupació de la CNT», favorable a la línia seguida per la CNT de l'Interior (organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior).
Trobem articles seus, especialment sobre les col·lectivitats agràries i sobre el Consell Nacional d'Economia, en CNT, Cenit, España Libre, Horizontes i Solidaridad Obrera, i en 1937 publicà «Tres certidumbres», en el llibre col·lectiu De julio a julio. Un año de lucha, que va ser editat l'any següent en francès amb el títol «Trois certitudes», en Dans la tourmente. Un an de guerre en Espagne.
Marià Cardona Rosell va morir en la dècada del seixanta del segle XX a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada