Necrològica de Josep Viladomiu Viñoles aparegua en el periòdic tolosà Espoir del 29 d'octubre de 1967
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 8 de febrer de 1894 neix a Gironella (Berguedà) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Viladomiu Viñoles
Militant de la FAI i la CNT-AIT. en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Josep Viladomiu Viñoles: El 8 de febrer de 1894 neix a Gironella (Berguedà) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Viladomiu Viñoles --el segon llinatge també citat Vinyoles-- conegut com Xic Rei. El seu pare es deia Pere Viladomiu, industrial forner i botiguer, i Mercè Viñolas. Nascut en una família benestant --era membre de la poderosa família Viladomiu, propietària de dues fàbriques tèxtils de Gironella--, tingué una educació exquisida a l'escola i a acadèmies privades, que li dotà d'una extensa cultura, però mancat de l'ambició paterna, no va voler fer estudis superiors i restà a l'empresa familiar.
En la dècada dels vint dels segle XX s'inicià en l'anarquisme social gràcies a dos sabaters i reforçà el seu pensament en la lectura del periòdic Tierra y Libertad.
En aquests anys estava molt unit als anarquistes Joaquim Penina Sucarrats i Prudenci Pey Xandri.
En 1918 era secretari de l'Ateneu Gironellenc i en 1920 fou un dels organitzadors del Sindicat d'Oficis Varis de Gironella, adherit a la Confederació Nacional del Treball (CNT). També fou membre del Casal Democràtic de Gironella.
Ben aviat esdevingué un dels militants més importants de la seva comarca i durant les vagues va exercir la seva solidaritat proveint els obrers amb sacs de farina.
Pels seus enfrontaments amb la patronal va ser empresonat.
En 1923 fou l'autor de diversos manifests publicats en El Trabajo, de Manresa (Bages).
Membre del grup anarquista «Amor y Verdad» (Luciana Cadena Cots, Ramon Faura Guitó, Manuel Lladó Cortina, Francesc Vicente i algun altre), fou delegat de Gironella en una assemblea anarquista celebrada en 1925 a Manresa.
En 1927 va publicar l'obra de teatre Màgica. Etzegallada en un acte, peça dramàtica sobre la pagesia berguedana que va ser representada al Teatre Principal de Gironella.
Va participar en l'organització de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on defensà la línia «pura» i «puritana» (no a l'alcohol, ni al tabac i altres) del moviment anarquista.
A mitjans d'agost de 1931 presidí un míting en record del seu amic Joaquim Penina Sucarrats, assassinat pels militars a l'Argentina, i on es posà una placa a la seva memòria en un carrer de la localitat.
En 1933 era el principal animador de l'AteneuHumanista, del qual va redactar el manifest programàtic.
En 1935 col·laborà en Solidaridad Obrera.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, presidí el Comitè Revolucionari de Gironella, destacant la seva acció a evitar actuacions arbitràries i comportaments violents, i s'enrolà en la Columna «Terra i Llibertat» (Ramon Casals Orriols, Josep Ester Borràs, Marcel·lí Massana Vancell, Ramon Vila Capdevila i altres), que actuà al front d'Aragó, on fou responsable dels serveis d'Intendència amb Josep Ester Borràs.
El 5 de febrer de 1937, en el Ple de Columnes Anarquistes celebrat a València (l'Horta de València, País Valencià), es pronuncià contra la militarització de les milícies proletàries i el març de 1937 assistí, amb Ramon Casals Orriols, a un congrés dels voluntaris de la Columna «Terra i Llibertat», on s'acordà acceptar la militarització, però ell abandonà la Columna per a ocupar-se d'una cooperativa a Manresa, població on també fou secretari particular de Joaquim Fornells Parera, l'alcalde cenetista, i formà part del Comitè Comarcal de la CNT-AIT.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, participà en la reconstrucció de la CNT-AIT en l'Exili i va ser nomenat secretari de la seva Federació Local de Pàmias (Arièja, Occitània) i com a tal fou delegat en el I Congrés del Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili (MLE-CNT) celebrat el maig de 1945 a París (Illa de França).
També fou delegat de la cenetista Federació Local de Pàmias al Ple Regional de desembre de 1945 celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània). Fins octubre de 1946 fou secretari departamental d'Arièja.
En 1947 s'instal·là a Acs (Arièja, Occitània), on aquest mateix any fou delegat al II Congrés de la CNT-AIT en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc.
Més tard fou gerent d'una fàbrica de gasosa a Acs, que només era rendible l'estiu, i autor de peces teatrals, com ara La herencia de la guerra i Casa solariega.
Un cop retirat s'establí a Tolosa de Llenguadoc. La seva companya fou Rafaela Solé i fou sogre dels militants anarquistes Joan Call Bonet, casat amb la seva filla Palmira Viladomiu Solé, i Juan Pintado Villanueva.
Josep Viladomiu Viñoles va morir el 27 de setembre de 1967 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc, Occitània). L'anarquista Ramon Casals Orriols (Ramonet Xic) es considerà son «fill espiritual».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada