José Pascual Palacios
El 13 de maig de 2017 es va publicar que "el 13 de maig de 1970 mor a l'Illa de França l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pascual Palacios. Havia nascut en 1916 a Osca". Ara tenim més dades: el 20 de febrer de 1915 neix a Uesca l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pascual Palacios.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 20 de febrer de 1915 neix a Uesca l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pascual Palacio
Militant de les Joventuts Llibertàries, la FAI i la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arèja (Arièja, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Exiliat, durant l'ocupació alemanya treballà al Pirineu com a responsable de les voladures en les obres de construcció de preses, fet que li va permetre desviar explosius per a la Resistència i pels grups anarquistes llibertaris que actuaven a l'interior de la Península.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser nomenat coordinador de les operacions clandestines a l'Interior del Comitè en l'Exili del Moviment Llibertari Espanyol-CNT.
Entre 1949 i 1952 fou secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili i planificà l'entrada de nombrosos grups guerrillers i l'organització d'atemptats a la Península. Arrel de la mort a l'Albera del Quique i Celes el 22 d'agost de 1949 i l'internament del ferit Toni Franquesa en una clínica de Perpinyà), arribà per fer-se càrrec del grup guerriller on hi havia Josep Lluís Facerias i altres militants.
Arran de l'atac d'un furgó postal a Liyon per part d'un grup d'acció, va ser detingut i empresonat, juntament amb altres destacats militants anarquistes, essent especialment maltractat per la policia francesa i no aconseguint la llibertat sinó dos mesos més tard.
L'11 de setembre de 1963 va ser detingut per la policia francesa i inculpat, amb altres 10 militants, per pertànyer a Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL, passant mig any en la presó
José Pascual Palacios: El 20 de febrer de 1915 neix a Uesca (Osca, Aragó) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pascual Palacios --a vegades el seu nom citat com Francisco--.
Quan era adolescent començà a freqüentar l'Ateneu Llibertari i s'adherí a les idees anarquistes, militant en les Joventuts Llibertàries, en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Vernet d'Arèja (Arièja, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Exiliat, durant l'ocupació alemanya treballà al Pirineu com a responsable de les voladures en les obres de construcció de preses, fet que li va permetre desviar explosius per a la Resistència i pels grups anarquistes llibertaris que actuaven a l'interior de la Península.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser nomenat coordinador de les operacions clandestines a l'Interior del Comitè en l'Exili del Moviment Llibertari Espanyol-CNT.
Entre 1949 i 1952 fou secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili i planificà l'entrada de nombrosos grups guerrillers i l'organització d'atemptats a la Península. Arrel de la mort a l'Albera del Quique i Celes el 22 d'agost de 1949 i l'internament del ferit Toni Franquesa en una clínica de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), arribà per fer-se càrrec del grup guerriller on hi havia Josep Lluís Facerias i altres militants.
Arran de l'atac d'un furgó postal a Liyon (Liyonés, Arpitània) per part d'un grup d'acció, va ser detingut i empresonat, juntament amb altres destacats militants anarquistes, essent especialment maltractat per la policia francesa i no aconseguint la llibertat sinó dos mesos més tard.
L'11 de setembre de 1963 va ser detingut per la policia francesa i inculpat, amb altres 10 militants, per pertànyer a Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL, passant mig any en la presó.
José Pascual Palacios va morir de complicacions de la silicosi que patia el 13 de maig de 1970 en un sanatori de l'Illa de França.
Si vols llegir la seva biografia:
[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Jos%C3%A9+Pascual+Palacios].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada