dilluns, 22 de febrer de 2021

Joan Serra i Monrabà

Joan Serra Monrabà

Joan Serra Monrabà


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 25 de febrer-- de 1901 neix a Sant Celoni (Baix Montseny) l'anarquista i anarcosindicalista Joan Serra i Monrabà 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, va ser unes setmanes, fins el 14 de novembre de 1936, regidor del seu municipi, càrrec que repetí com a membre del Consell Municipal entre el 15 de setembre de 1937 fins el 18 de maig de 1938 

 En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Passà per una Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot». Fet presoner durant l'Ocupació per l'Exèrcit alemany acabà internat al camp nazi de Mauthausen, essent alliberat per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945 i portat a París 

Joan Serra Monrabà: El 22 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 25 de febrer-- de 1901 neix a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) l'anarquista i anarcosindicalista Joan Serra i Monrabà --alguns citen erròniament el segon llinatge com Moncada--, conegut com En Tinos. El seu pare es deia Martí Serra Illa, paleta, i la seva mare, Montserrat Monrabà Agell. Estava casat amb Constància Ferrer Mitjavila, amb qui va tenir un nen i una nena, Joaquim i Teresina, nascuts a Granollers (Vallès Oriental), població on la parella visqué uns anys a principis de la dècada dels trenta de segle XX.  

L'estiu de 1935, amb Agustí Mandil Valls, Marià Rubio García i altres, reorganitzà la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Sant Celoni, de la qual va ser nomenat secretari.  

En aquesta època treballava de paleta per a Pere Clopés.  

Quan la revolució col·lectivista autogestionària, el 7 d'agost de 1936, en representació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), entrà a formar part del Comitè Local de Milícies Antifeixistes de Sant Celoni i el 25 d'agost, també regidor en nom de la FAI, del primer consistori d'aquesta població, càrrec que va mantenir els el 14 de novembre de 1936.  

El 15 de setembre de 1937 entrà de bell nou a l'Ajuntament de Sant Celoni, en substitució de Josep Valls Planas, que s'havia incorporat al front, càrrec que va mantenir fins el 18 de maig de 1938, quan ell s'incorporà a l'exèrcit.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Passà per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot». Fet presoner durant l'Ocupació per l'Exèrcit alemany a Vosgues o al Territori de Belfort, va ser enviat al Stalag 140 a Belfort (Belfort, Bourgogne-Franche-Comté) i posteriorment al Stalag XI-B a Fallingbostel (Lüneburger Heide, Baixa Saxònia, Alemanya).  

El 25 de gener de 1941 va ser deportat, sota la matrícula 6.713, amb un comboi de 1.472 persones, de les quals moriren 1.079, al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on arribà dos dies després.  

El 2 de juliol de 1943 va ser enviat al «Kommando Sankt Lambrecht». Aconseguí sobreviure treballant de paleta fins a l'alliberament per soldats nord-americans del camp el 5 de maig de 1945.  

Repatriat a París (Illa de França) una vegada recuperat del seu estat s'instal·là a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on treballà de paleta i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.

També va ser membre del grup cultural i artístic «Acracia» i de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), de la qual va ser en diferents ocasions president de la seva regional de Provença-Aups-Còsta d'Azur.  

En 1951 era president de la «Llar Catalana» de Marselha.  

En 1971 col·laborà en el periòdic Le Combat Syndicaliste i en aquesta època participà en el manteniment econòmic del periòdic bimensual editat a París (Illa de França) Terra Lliure.  

Joan Serra Monrabà va morir el 29 de maig --algunes fonts citen el 4 de maig-- de 1981 sembla a Marselha i va ser inhumat el 31 de maig en una petita població dels Alps de l'Alta Provença on estiuejava amb Amalia, la seva companya. 


Cap comentari:

Publica un comentari