Francisco Sanz Casabona (1939)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 25 de febrer de 1898 neix a Zuera (Comarca Central de Zaragoza) l'anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista Francisco Sanz Casabona
Militant de la CNT-AIT, entre 1936 i 1937 comandà un grup guerriller que a partir d'octubre de 1936 actuà al Monte del Velado de Zuera, controlant entre l'estació de Zuera i el poble d'Almudébar
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Francisco Sanz Casabona: El 25 de febrer de 1898 neix a Zuera (Comarca Central, Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista Francisco Sanz Casabona.
Es guanyava la vida fent de pagès i de comerciant i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Fou l'intermediari entre el moviment llibertari i els partits republicans en l'organització de l'aixecament revolucionari de desembre de 1933 i, en cas d'haver triomfat la insurrecció, hagués estat nomenat director general de Presons.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, comandà un grup guerriller que a partir d'octubre de 1936 actuà al Monte del Velado de Zuera, controlant entre l'estació de Zuera i el poble d'Almudébar (Plana de Uesca, Osca, Aragó). Aquesta partida estava formada per persones que havien fugit de la zona franquista, especialment de Zuera, Peñaflor (Zaragoza, Saragossa, Aragó), San Mateo (Zaragoza) i altres poblacions saragossanes. El campament del grup estava a sis quilòmetres a l'est de la carretera nacional entre Saragoza i Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó), i l'activitat principal d'aquest grup consistia en l'evacuació de militants atrapats a la zona franquista i en la realització de sabotatges, com ara la destrucció del pont del Barranco de la Violada, accions a la línia fèrria Zuera-Canfranc i algunes altres.
Durant un d'aquests sabotatges, el seu germà, José Sanz Casabona, resultà mort per l'explosió d'una càrrega de dinamita que preparava.
El 25 de novembre de 1936 dos membres del grup, Carmelo Marzo Villanueva i Joaquín Ezquerra Huertas, van ser abatuts a l'assalt de Camarera durant una acció cap a Zuera per a evacuar militants. Un tercer guerriller, Galo Borruel Ponz, aconseguí fugir-ne i arribar a la base.
Durant un any, mentre el front restà més o menys fixa, aquest grup guerriller continuà amb les seves activitats.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
El 12 de juliol de 1939 aconseguí embarcar, amb la seva companya Gregoria Bienzovas, la seva filla Elena i els seus fills Francisco i Fermín Galán Sanz Bienzovas i el seu germà petit Víctor Sanz Casabona, a Paulhac (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) a bord del Ipanema cap al port de Veracruz (Veracruz, Mèxic), arribant-hi el 7 de juliol de 1939.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada