Félix García Muñoz

Notícia de la detenció de Félix García Muñoz i altres companys apareguda en el diari valencià Las Provincias del 12 de desembre de 1934

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 9 de febrer de 1915 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín) l'anarquista i anarcosindicalista Félix García Muñoz 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí un internament de nou mesos al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'integrà en una Companyia de Treballadors Estrangers per a fer feina en la construcció d'una pressa a la Savoia 

Félix García Muñoz: El 9 de febrer –algunes fonts citen erròniament el 7 de febrer– de 1915 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín, Murcia) l'anarcosindicalista Félix García Muñoz. El seu pare es deia Félix García López, maquinista, i la seva mare, Catalina Muñoz Muñoz, i tingué dues germanes (Inés i Juana).  

Miner a les mines d'alums de Mazarrón, a començament de la dècada dels anys trenta del segle XX fou el secretari de les Joventuts Llibertàries locals.  

El desembre de 1934 va ser detingut juntament amb Saturno Navarro Vera (Lenin) --tresorer de la CNT-AIT local--, José Ras Muñoz i Alfonso Vélez Granado (El Picante) --corresponsal de Solidaridad Obrera-- sota l'acusació d'haver posat una bomba al domicili del rector de la Parròquia catòlica Soriano   

Durant la revolució col·lectivista autogestionària va ser designat per la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) per a organitzar i estructurar la col·lectivització del seu municipi.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí un internament de nou mesos al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'integrà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina en la construcció d'una pressa a la Savoia (Arpitània). Gràcies a la intervenció d'uns amics, pogué ser traslladat a La Grand Comba (Gard, Occitània) per a treballar de minaire.  

Durant l'Ocupació alemanya conegué Marguerite María Moulière (Margarita), que esdevingué la seva companya, i participà en la reconstrucció clandestina de la CNT.  

El 12 de febrer de 1943 va ser nomenat secretari del primer Comitè Comarcal de la CNT creat al Gard.  

En acabar la Segona Guerra Mundial, no suportant més, després de tres anys i mig, el treball a la mina, esdevingué paleta, ofici que exercí fins a la seva jubilació.  

Ocupà nombrosos càrrecs de responsabilitat orgànica en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de La Grand Comba. Després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

Félix García Muñoz va morir el 24 de març de 1991 a l'Hospital Art et Loisirs de Nimes (Gard, Occitània) --algunes fonts citen erròniament La Grand Comba-- i, seguint les seves últimes voluntats, va ser incinerat al Centre Funerari d'Aurenja (Vauclusa, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) i les seves cendres dispersades al riu Roine per la seva companya Margarita, la seva filla Mónica i el aeu nét Thierry.