Felisa de Castro Sampedro

Felisa de Castro (dreta), amb Concha Liaño Gil i sa filla Mouchina (Bordeus, 1943)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de febrer de 1898 neix a Belver de los Montes (Tierra de Campos) la militant anarcofeminista i anarcosindicalista Felisa de Castro Sampedro 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i retrobà altres companyes de CNT-AIT i de «Mujeres Libres» (Pepita Carpena, Pilar Grangel i altres), tancades al camp de concentració de Clarmont d'Erau, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Felisa de Castro Sampedro: El 21 de febrer de 1898 neix a Belver de los Montes (Tierra de Campos, Zamora, León) la militant anarcofeminista i anarcosindicalista Felisa de Castro Sampedro.  

Conscient de la necessitat d'una organització específicament feminista dins del moviment llibertari, fundarà amb altres companyes a Barcelona a finals de 1934 el grup Grup Cultural Femení de Catalunya. La iniciativa va partir d'un petit grup de molt joves militants dels sindicats i dels ateneus llibertaris --Maruja Boadas, María Cerdán, Nicolasa Gutiérrez, Soledad Estorach, Elodia Pou i Conchita Liaño entre d'altres, que comptarien amb el suport i la col·laboració de destacades i experimentades militats, com ara la mestra racionalista Pilar Grangel, Libertad Ródenas i Áurea Cuadrado, que seria directora de la Casa de la Maternitat de Barcelona durant la Guerra Civil-- amb l'objectiu de conscienciejar les dones en la necessitat de la seva participació en la lluita social. El nom que van triar, Grup Cultural Femení, era ja indicatiu del seu camp d'actuació, limitat a la conscienciació i captació, al marge del camp estrictament sindical. Es pretenia impulsar així mateix les relacions de solidaritat entre les dones, que s'ajudarien mútuament en aquelles dificultats específiques que, com a dones, trobessin en la seva activitat militant. Un dels seus acords, per exemple, consistia a establir torns perquè una d'elles tingués cura dels fills de les altres, possibilitant així les mares assistir a les reunions sindicals. La mancança d'un espai propi va limitar les possibilitats d'actuació.  

Van aconseguir organitzar un reeixit míting al Teatre Olímpia de Barcelona, per al qual van sol·licitar la col·laboració de Frederica Montseny que, reticent als grups específics de dones al considerat que s'havia se sumar esforços en organitzacions mixtes de la classe obrera, va rebutjar la invitació.  

Van col·laborar activament també en la campanya de solidaritat organitzada per la CNt-AIT davant la vaga general de Saragossa de 1934, quan nombroses famílies catalanes van acollir els fills dels vaguistes, posant en contacte les dones catalanes amb les mares saragossanes.  

En 1936 el Grup Cultural Femení s'integrà dins l'«Agrupación Mujeres Libres».  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i retrobà altres companyes de CNT-AIT i de «Mujeres Libres» (Pepita Carpena, Pilar Grangel i altres), tancades al camp de concentració de Clarmont d'Erau (Erau, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

En 1943 marxà a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Felisa de Castro Sampedro va morir el 16 de novembre de 1981 a Caracas (Veneçuela).