Ernesto Herrero Árboles

Necrològica d'Antonio García Vera publicada en el periòdic tolosà Espoir del 10 de gener de 1971

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de febrer de 1896 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Ernesto Herrero Árboles 

Entre febrer i juliol de 1937, fou responsable de Defensa del Consell Municipal de Sant Adrià de Besòs i, després, del de Santa Coloma de Gramenet 

Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Ernesto Herrero Árboles: El 15 de febrer de 1896 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Ernesto Herrero Árboles.  

Cilindrador, fou president del Sindicat Fabril i Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona i posteriorment treballà al ram de l'Aigua.  

El 4 de gener de 1920 va ser acusat, amb Vicente Molina Gimeno, d'haver participat en un atac contra el pistoler del Sindicat Lliure Joan Serra, fill d'Emili Serra, propietari d'una fàbrica de teixits. Reclòs en una presó militar, va ser jutjat en consell de guerra el 22 de novembre de 1920 per aquest fet i, defensat per l'advocat Francesc Layret i Foix, durant el judici reconegué la seva participació en l'atac com a resposta a l'assassinat de Pau Sabater Lliró (El Tero), president del Sindicat de Tintorers del Ram Tèxtil de Barcelona de la CNT, i va ser condemnat, juntament amb el seu company, a 12 anys de presó per «assassinat frustrat» i a vuit mesos per «dispar d'arma de foc».  

Durant la dècada dels trenta del segle XX, fou membre de l'Ateneu «Cultura Social» de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord) i en 1933 va fer un míting en aquesta localitat.  

El 19 d'abril de 1934 va ser detingut, juntament amb Vicens Ferrer, a Barcelona després de ser acomiadats de la seva feina en una fàbrica i negar-se a abandonar l'indret.  

En els anys republicans fou un gran animador de la lectura i comentador de llibres en els cercles obrers.  

El juliol de 1936, arran de l'aixecament militar feixista, hauria estat l'inspirador de l'atac realitzat pel grup anarquista «Los Solidarios» al parc d'Artilleria del barri barceloní de Sant Andreu en mans dels militars facciosos.  

Aquest mateix juliol de 1936 va ser nomenat membre del Comitè Revolucionari de Sant Adrià del Besòs.  

Durant la Guerra Civil fou un dels organitzadors de la «Columna Confederal Sud-Ebre» («Segona Columna» o «Columna Ortiz»), que lluità al front de l'Ebre, i participà en diferents operacions al front de Lécera (Campo de Belchite, Saragossa, Aragó). Creà i dirigí el grup guerriller «Petroleo», format per 37 milicians.  

Quan la militarització de les milícies, aconseguí el grau de capità de milícia dins de la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Ferit en un pulmó, retornà a Sant Adrià de Besòs, on, entre febrer i juliol de 1937, fou responsable de Defensa del Consell Municipal d'aquesta població.  

Instal·lat a Gramenet de Besòs (actual Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès Nord), va ser nomenat conseller de Defensa de la comarca del Besòs.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

A l'exili, durant l'Ocupació alemanya s'Integrà en la Resistència i el 15 de maig de 1944 va ser detingut per la Gestapo a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i internat al Fort de l'Hâ de la ciutat. Posteriorment va ser traslladat a Compiègne (Oise, Picardia, Hauts-de-France) i d'allà deportat pels nazis al camp de concentració de Neuengamme (Hamburg, Alemanya) i, més tard, al de Sachsenhausen (Oranienburg, Brandenburg, Alemanya), on fou integrat en un kommando de treball a Falkensee (Havelland, Brandenburg, Alemanya), del qual va sortir molt afeblit al final de la Segona Guerra Mundial interimperialista.  

En 1947 assistí de manera informativa al Congrés de Tolosa () del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT).  

Fou un dels fundadors de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP).  

Ernesto Herrero Árboles va morir en 1962 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i va ser enterrat al cementiri de Bessens (Tarn e Garona, Occitània).