Antonio Martín Bellido

Antonio Martín Bellido (1963)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'11 de febrer de 1938 neix al barri Canillejas de Madrid l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Martín Bellido 

Després d'agafar el tren des de Perpinyà a l'estació de Portbou agafant el tren fins a l'estació de França a Barcelona, des d'on amb tren es dirigí a Madrid, essent autor el 12 d'agost de 1962 junt amb Paul Desnais d'un artefacte a la basílica del Valle de los Caídos 

Antonio Martín Bellido: L'11 de febrer de 1938 neix al barri Canillejas de Madrid (Madrid, Castella la Nova) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Martín Bellido --també va fer servir el nom d'Antonio Martín Bollido--.  

Fill del militant de la Unió General de Treballadors (UGT), Félix Martín, exiliat que en 1939 havia estat internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló), a partir dels 12 anys visqué a Strasburg (Baix Rin, Alsàcia, Gran Est), quan arribà en 1949 a la ciutat amb la seva mare des de Madrid per retrobar-se amb el pare.  

Fins als 19 anys va fer peritatge elèctric, tot militant aleshores en la Federació Local de la CNT-AIT de Strasburg, i en acabar aquests estudis s'establí a París (Illa de França), on entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries (FIJL).  

En 1962 participà en una marxa antinuclear a Londres (Anglaterra).  

Activista de Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI-CIL), organisme idoni secret conjunt per a la conspiració antifranquista del Moviment Llibertari (CNT-FAI-FIJL), entre 1962 i 1963 intervingué en accions a l'interior de la península Ibèrica i a Itàlia gràcies als seus coneixements tècnics.  

Col·locà un artefacte contra el consolat espanyol a Roma.  

Després d'agafar el tren des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) a l'estació de Portbou (Mar d'Amunt, Albera, Alt Emporà) com a turista i sense res de compromís polític o tècnic agafant el tren fins a l'estació de França a Barcelona, des d'on amb tren es dirigí a Madrid, ciutat que coneixia de petit, essent autor el 12 d'agost de 1962 junt amb l'anarcosindicalista Paul Desnais d'un petit artefacte a la basílica del Valle de los Caídos. Octavio Alberola coordinà l'acció del DI/CIL i Desnais, portant l'artefacte amagat en el seu automòbil, acompanya per la seva companya, que passaven per una parella de turistes francesos, arribaren a Calatayú (Comarca de Calatayud, Saragossa, Aragó) i d'allà conduí fins a Madrid i després al Valle de los Caídos.   

El 29 de juliol de 1963, a Mdrid, amb Sergio Hernández posà un petit artefacte a la secció de passaports de la seu de la franquista Direcció General de Seguretat (DGS), a la plaça del Sol, i un altre contra els locals de la Delegació Nacional de Sindicats a Madrid, replegant-se ambdós militant del DI/CIL sense entrebancs. Hernández, que havia arribat a Madrid com a turista, el 30 d'agost se'n va de nou a París des de Barcelona, mentre que Martín es queda a aquesta ciutat, per passar la frontera del Pirineu Oriental vers Perpinyà al cap d'uns dies després. 

La policia franquista va detenir a Madrid els militants del DI/CIL Francisco Granado Gata i Joaquín Delgado Martínez i amb el pretext de les accions del 29 de juliol --quan la Direcció General de Seguretat coneixia la intenció de Granado d'executar Franco-- van ser condemnats a mort i garrotats el 17 d'agost de 1963 a la presó de Carabanchel Alto.  

En 1968 va ser nomenat secretari de les Joventuts Llibertàries parisenques, però detingut per la policia francesa fou confinat a Sant-Brieg (Aodoù an Arvor, Bretanya) sota l'acusació d'«associació de malfactors».  

A partir de 1995 fou un dels animadors de la Confederació Nacional del Treball de França (CNT). 

En 1998 es jubilà de la seva feina d'enginyer informàtic.  

Amb Octavio Alberola Suriñach va treballar per a obtenir de les autoritats judicials espanyoles la revisió del procés de Delgado i Granado.  

El seus últims anys vivia a Les Lilas (Seine-Saint-Denis, Illa de França).  

Antonio Martín Bellido va morir el 17 d'agost de 2014 a París del càncer de pàncreas que patia. Va deixar companya, Amelia, i un fill, Rolando.  

Si vols més informació:  

[https://nordestllibertari.blogspot.com/2014/08/in-memoriam-antonio-martin-bellido.html] 

Antonio Martín, artificier de Defensa Interior durant els anys 1960-1963  

(ENTREVISTA realitzada per Txema Bofill).