Ángel Pedro Mombiola Allué

Ángel Mombiola Allué

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 6 de febrer de 1908 neix a Sarinyena (Monegres) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Ángel Pedro Mombiola Allué 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Ángel Mombiola Allué: El 6 de febrer de 1908 neix a Sarinyena (Monegres, Osca, Aragó) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista Ángel Pedro Mombiola Allué. El seu pare es deia Pedro Mombiola i la seva mare, Carmen Allué.  

Militant de les Joventuts Llibertàries i des de 1930 de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), arribant a ser president del sindicat cenetista de Sarinyena.  

El 24 de novembre de 1932 es casà civilment a Saragossa (Saragossa, Aragó) amb la militant anarquista Maria Lozano Molina, amb qui tingué una filla.  

Quan esclatà la Guerra Civil es presentà, amb la seva companya, com a voluntari a la «Columna Durruti», on rebutjar comandar un batalló. Contrari a la militarització de les milícies, continuà lluitant als fronts en un grup de dinamiters fins a la caiguda del front d'Aragó, moment en el qual s'integrà en la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

El maig de 1938 va ser destinat al Batalló de Rereguarda Núm. 22 de Manresa (Bages) de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Amb la seva companya, durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència al departament de l'Alta Garona. Capturat pels alemanys quan amb el seu grup guerriller preparava la destrucció d'un pont sobre el riu Garona a Ondas (Alta Garona, Occitània), Ángel Mombiola Allué va ser afusellat el 20 d'agost de 1944 juntament amb altres dos companys (Francisco Aguado i Ricardo García) de la CNT-AIT. Un monument a les seves memòries va ser aixecat a prop d'on van ser afusellats.