Ángel Olivares Gallego

Ángel Olivares Gallego

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 6 de febrer de 1921 neix a Abrucena (Los Filabres-Tabernas) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Olivares Gallego 

Militant de les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió als camps de concentració de Vernet d'Arièja i de Sètfonts, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. El novembre de 1939, per a sortir del camp de concentració de Sètfonts, s'enrolà en una Companyia de Treballadors Estrangers i va ser enviat a treballar a la «Línia Maginot». El juny de 1940 va caure presoner dels alemanys a les Vosges (Lorena) i fou internat al camp nazi de Mauthausen, d'on va poder fugir abans de l'alliberament del camp  

Ángel Olivares Gallego: El 6 de febrer de 1921 neix a Abrucena (Los Filabres-Tabernas, Almeria, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Olivares Gallego.  

En 1929 emigrà amb la seva mare a Terrassa (Vallès Occidental) i en 1935 s'adherí a les Joventuts Llibertàries i a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Des dels 14 anys practica la boxa i lluità en una vintena de combats.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, amb altres companys (Jordi Corbí, Costa, Mulet, Josep Padilla Boloix, Lorenzo Tapiolas Vancells i algun altre), participà en la sufocació de l'aixecament a Terrassa i la comarca.  

Nomenat secretari de les Joventuts Llibertàries del Vallès Occidental, fou orador en nombrosos mítings.  

En 1938 s'integrà en l'Estat Major del I Batalló de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió als camps de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i de Sètfonts (Tarn e Garona, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

El novembre de 1939, per a sortir del camp de concentració de Sètfonts, s'enrolà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i va ser enviat a treballar a la «Línia Maginot». El juny de 1940 va caure presoner dels alemanys a les Vosges (Lorena, Gran Est) i, després d'un temps a l'Stalag V-D d'Estrasburg (Alsàcia, Baix), el 13 de desembre de 1940 va ser deportat, sota la matrícula 5.080, al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on l'estiu de 1941 va ser integrat al «Kommando César» i enviat a diverses localitats de la zona (Vöcklabruk, Ternberg i Schlier-Reld-Zipf). Poc abans de l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945, va ser ficat en un camió del qual pogué fugí amb altres deportats i, bosc a través, aconseguí trobar les tropes aliades  

Repatriat a París (Illa de França) i despçes s'establí a Lodeva (Erau, Occitània), on vivia una de les seves germanes i on pogué retrobar la seva companya, Ginette, amb qui posteriorment s'instal·là de nou a París.  

En 1946 va escriure un quadern amb els seus records de la deportació.  

En 1950 era secretari del Comitè Departamental del Sena de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP).  

A finals de la dècada dels cinquanta del segle XX, era membre de la Comissió de Relacions i de Solidaritat de Terrassa en l'Exili.  

A finals de 1963 cessà del càrrec de secretari del Comitè Departamental del Sena de la FEDIP, juntament amb Francisco Biarnés, Melchor Capdevila Roca i Ramiro Santisteban Castillo.  

Durant la tardor de 1967, en una assemblea general de la Zona Núm. 1 de la FEDIP, va ser nomenat delegat d'aquesta, juntament amb Francisco Biarnés, Luis Ballano, José Caralt, Juan de Diego i Fernando García.  

A començament del gener de 1972 va ser reelegit secretari del Comitè Interdepartamental de la Regió Parisenca, amb J. Aubach, José Bailina Sibila, Luis Ballano. R. Baños, Francisco Biarnés, J. Domènech, R. Baños, P. Font, Fernando García, T. Jemes, F. Roda i Ramiro Santisteban Castillo.  

Ángel Olivares Gallego va morir el 5 de març de 1982 a París.  

En 2005 Véronique Salou Olivares i Pierre Salou, filla i nét d'Ángel Olivares Gallego, van publicar el llibre bilingüe castellà-francès Los republicanos españoles en el Campo de concentración nazi de Mauthausen, que en 2008 va ser publicat en edicions separades.