Victorià Segura Ferreres

Notícia orgànica de Victorià Segura Ferreres apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 2 d'abril de 1949

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 de gener de 1907 neix a Castell de Cabres (Baix Maestrat) l'anarcosindicalista Victorià Segura Ferreres 

Militant de la CNT-AIT a Barcelona, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el d'El Barcarès 

Victorià Segura Ferreres: El 7 de gener de 1907 neix a Castell de Cabres (Baix Maestrat, País Valencià) l'anarcosindicalista Victorià Segura Ferreres. Fill d'una família pagesa empobrida, el seu pare es deia Manuel Segura i la seva mare, Cinta Ferreres.  

Quan era molt jove emigrà a Barcelona a la recerca de feina, on s'afilià al Sindicat de l'Alimentació (Secció de Vins i de Licors) de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Casat amb Soledad Barrau Pérez, en 1932 nasqué el seu fill Manuel Segura Barrau (1932-1977), que també militarà en la CNT-AIT.  

Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 es presentà voluntari per a les milícies confederals.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el d'El Barcarès (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló).  

En sortir del camp s'establí a Lunèl (Erau, Occitània), on vivien uns cosins des d'abans de la Guerra Civil. 

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista va estar-se a Nerac (Òlt e Garona, Gascunya, Nova Aquitània, Occitània) i va participar en un maquis de la Resistència.  

En acabar la guerra s'instal·là definitivament a Lunèl, on treballà de viticultor, i on fou un dels organitzadors, amb Vicent Fontanet Gombau, de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. En 1962 n'era secretari. Després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

Victorià Segura Ferreres va morir el 25 de maig de 1995 mor a l'Hospital de Lunèl i aleshores era l'últim militant que quedava de la CNT-AIT Exterior d'aquesta població.