Necrològica de Vicente Granero Gimeno apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 3 d'abril de 1977
El 14 de gener de 2019 es publicà que "el 14 de gener de 1977 mor a Agde (Erau) l'anarcosindicalista Vicente Granero Gimeno. Havia nascut cap el 1907 a Xella (Canal de Navarrès, País Valencià)". Ara tenim més dades: el 27 de gener de 1907 neix a Xella l'anarcosindicalista Vicente Granero Gimeno. Va morir el 12 de gener --algunes fonts citen erròniament el 14 de gener-- de 1977 al seu domicili d'Agde.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de gener de 1907 neix a Xella (Canal de Navarrès) l'anarcosindicalista Vicente Granero Gimeno
Destacat militant de la CNT-AIT en l'edificació, en el decurs de la massiva Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Vicente Granero Gimeno: El 27 de gener de 1907 neix a Xella (Canal de Navarrès, País Valencià) l'anarcosindicalista Vicente Granero Gimeno. El seu pare es deia Vicente Granero i la seva mare, María Gimeno.
Quan era un infant la seva família es traslladà a Barcelona.
A començament de la dècada dels vint del segle XX ja participava en el moviment llibertari i sembla que amb 16 anys ja estava afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Paleta de professió, cap el 1926 començà a militar en el Sindicat de la Construcció de la CNT-AIT de Barcelona i va ser nomenat en diverses ocasions delegat de personal, patint sempre el boicot de la patronal i les seves llistes negres.
De cultura autodidacta, fou un apassionat de la lectura i era assidu de la Biblioteca de l'Escola Industrial de Barcelona.
Durant quatre anys presidí l'Ateneu Cultural «Amanecer» del barri barceloní de les Corts i tingué aficions poètiques.
Quan la insurrecció republicana de Jaca (Vall d'Aragó, la Jacetània, Osca, Aragó) de desembre de 1930, va ser detingut per participar en la vaga general a Barcelona i tancat a la Presó Model.
Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, va ser nomenat secretari del Comitè Revolucionari de les Corts.
Entre agost de 1936 i maig de 1937 en fou segon secretari i a partir d'aquesta data exercí de tresorer del Comitè de Relacions de la Indústria Col·lectivitzada de l'Edificació, de la Fusta i de la Decoració de Catalunya.
Durant les Jornades de Maig de 1937 lluità contra la reacció stalinista i republicana burgesa conjunta.
En 1938 assistí a un Ple Nacional de Federacions d'Indústria, estructura orgànica que defensà, i l'agost d'aquell any marxà cap el front incorporat en el XX Batalló d'Enginyers de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
En el decurs de la massiva Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Instal·lat a Besièrs (Erau, Occitània), treballà de paleta i va contreure la malaltia del ciment, que el va enllitar molts d'anys.
En aquests anys d'exili milità en el Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT) i ocupà diferents càrrecs orgànics cenetistes. La seva companya fou Trinidad Bort.
Vicente Granero Gimeno va morir el 12 de gener --algunes fonts citen erròniament el 14 de gener-- de 1977 al seu domicili d'Agde (Erau, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada