Nord-est Llibertari: Un jutjat ordena a l’Ajuntament de Palafrugell que obri un expedient al nou Càmping Calella

diumenge, 17 de gener del 2021

Un jutjat ordena a l’Ajuntament de Palafrugell que obri un expedient al nou Càmping Calella

Un jutjat ordena a l'Ajuntament de Palafrugell que obri un expedient al nou Càmping Calella

La jutgessa ha ordenat que s'obri un expedient per a legalitzar diferents construccions que no tenen llicència

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) 17/01/2021.- Segons Ràdio Capital la disputa entre els propietaris de la parcel·la embrionària Càmping La Siesta de Calella de Palafrugell (Palafrugell, Baix Empordà, comtat de Girona), la família De Vehí, i els fins l'octubre arrendataris del terreny i responsables de l'activitat, la família Cruz, ha acabat en un jutjat. Els Cruz volen impulsar ara el seu propi negoci als terrenys que tenen en propietat al voltant d'aquesta parcel·la originària (on hi ha construïda la major part del Càmping La Siesta). És la zona que els Cruz anomenen Càmping Calella des del mes d'octubre passat per segregar l'activitat, segons publica el diari El Punt Avui.

Els De Vehí, però, van denunciar diverses construccions irregulars dels Cruz dins els terrenys del càmping. Ara, el Jutjat Número 1 de Girona els ha donat la raó, ja que ha declarat que algunes de les construccions no tenen llicència. Per això, ha ordenat a l'Ajuntament de Palafrugell que obri un expedient per legalitzar-les.

L'alcalde del municipi, Josep Piferrer, reconeix que són edificis "dels quals no s'ha trobat la documentació oficial" en arxius municipals. Afegeix, però, que des de l'Ajuntament consideren que són "esmenables". Així ho ha explicat en declaracions a Ràdio Capital.

Davant l'enfrontament entre les famílies propietària i arrendatària sobre el futur del Càmping La Siesta, Josep Piferrer explica que la posició del consistori és favorable a la legalització de dos càmpings per separat, atorgant una nova llicència per a la família Cruz només als terrenys de la seva propietat.

L'alcalde manté que han comptat amb l'assessorament del Departament de Territori de la Generalitat per a plantejar aquesta solució i que no hi veu "cap mena d'impediment". També afirma que és una bona sortida per a tothom, i que "ningú impedeix que els De Vehí facin un càmping als seus terrenys".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...