Pilar Rovira i Rovira

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

Pilar Rovira i Rovira: El 22 de gener de 2014 morí a Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà) la marxista revolucionària, anarcosindicalista, feminista i ecologista Pilar Rovira i Rovira. Havia nascut a Girona (Gironès) els anys 50 del segle XX.  

Quan estudiava Secundària, durant el curs 1971-1972 organitzà una cèl·lula de la bolxevic-leninista Lliga Comunista Revolucionària (LCR-IV Internacional) a l'Instutut d'Ensenyament Mitjà de Girona. Organitzà conjuntament amb estudiants de COU de diversos instituts de Barcelona, Figueres (la Garriga Alt Empordà), amb Estudiants Llibertaris, i altres localitats catalanes una vaga de 24 hores contra la selectivitat universitària. Mantenia relacions amb Comissions Obreres de Girona (CCOO), 

Estudiant a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona durant el curs de 1972-1973 formà part de la tendència 'En la Encrucijada' de la LCR, que finalment trencà amb el partit. Poc després, en 1977 s'agrupà amb el sector de l'escissió que es fa fer labertista i entrà a la Organització Trotskista (OT), que defensava un govern revolucionari espanyol potfranquista, format per PSOE, FAI, PCE, CNT, UGT i CCOO.  

Amb altres membres de la OT organitzà una cèl·lula d'aquesta formació a Girona i establí relacions a nivell local amb la Unió General de Treballadors i amb la Confederació Nacional del Treball. La OT canvià el nom per Partit Obrer Revolucionari d'Espanya (LCR-LIRCI) 

En 1976 s'afilià a la UGT Girona però davant el control ferri del PSOE Girona a finals d'aquest any, tot hi essent un quadre dirigent del PORE, milità activament a la Federació Local de la CNT-AIT de Girona. A primers de 1977 en fou la secretària i durant aquell hivern presentà la CNT-AIT a Girona en un acte molt concorregut de joventut, durant el qual defensa fermament el sindicalisme revolucionari de classe, doncs era una bona oradora. 

En fou de les militants feministes del Gironès i la setmana santa de 1977 participà activament en la festa per la salvaguarda dels Aiguamolls de l'Empordà celebrada a Castelló d'Empúries (Alt Empordà). Des de 1974 hi havia el projecte d'una macrourbanització de segones residències turístiques per a sis mil persones als aiguamolls de Castelló d'Empúries, entre les desembocadures del Fluvià i de la Muga, una continuació al sud del complex Empúriabrava. Es tractava d'una gran operació immobiliària a cura de Banesto, Banco de Madrid i alguns inversors capitalistes alemanys i catalans    

L'estiu de 1977, molt integrada a l'anarcosindicalisme tingué contactes amb el Partit Obrers d'Unificació Marxista (POUM) i amb LCR-ETA VI. També amb la Federació Anarquista Ibèrica, com el grup Tramuntana. Lluità en la campanya social ecologista contra les macrourbanitzacions Port Llevant (Castelló d'Empúries) i Fluvià Marina (Sant Pere Pescador, Baix Fluvià, Alt Empordà).  

En 1978 actuà a Girona des de la CNT-AIT contra els Pactes de la Moncloa i abans del referèndum de la Constitució del Regne d'Espanya participà en un acte en contra a la Fontana d'Or de Girona, titulat 'Debat contra la Constitució', organitzat per AOC, CNT-AIT, PCOC, PCE (m-l), OCE (Bandera Roja), PSAN, CRPE i el grup de Damià Escuder que pretenia donar continuïtat des de l'independentisme rupturista a l'Assembla de Catalunya.  

Després de participar en moviments socials de Girona s'establí a Palamós, on participà en mobilitzacions socials, com també la seva filla, Idoia (nascuda en 1973).