Notícia de la detenció de Julián Merino Martínez apareguda en el diari madrileny El Sol del 31 d'agost de 1935
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 21 de gener de 1897 neix a Palacios de la Sierra (Sierra de la Demanda) l'anarquista i anarcosindicalista Julián Merino Martínez
Destacat militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Julián Merino Martínez: El 21 de gener de 1897 neix a Palacios de la Sierra (Sierra de la Demanda, Burgos, Castella la Vella) l'anarquista i anarcosindicalista Julián Merino Martínez.
Durant els anys vint del segle XX visqué a Saragossa (Saragossa, Aragó), on treballà com a obrer sucrer i milità en el moviment anarcosindicalista.
El 12 de maig de 1921 va ser detingut en aquesta ciutat, portant una pistola, juntament amb Segundo Martínez Fernández, quan recaptava les cotitzacions del Sindicat Únic de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Emigrat al Principat de Catalunya, el 29 d'agost de 1922 va ser novament detingut en una agafada al Centre Ferroviari confederal de Barcelona, que havia estat clausurat per les autoritats.
Durant els anys de la República milità en la Secció Marítima del Sindicat del Transport de la CNT-AIT de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari.
El 10 de març de 1932 signà des de la presó Model, amb altres companys (Ángel Continente Saura, Jaume Giné, Jaume Riera Arbós, Antonio Rodríguez, Luzbel Ruiz, Fernando Tiscar, José Vernet i altres) un manifest contra d'Ángel Pestaña i la seva estratègia trentista.
El novembre de 1933 va jutjat per la Secció Quarta de l'Audiència de Barcelona com a autor d'un article signat sota el pseudònim José Bonet, publicat en el periòdic Solidaridad Obrera, del 31 de maig de 1932, on feia una crida a la rebel·lió proletària, però el cas va ser sobresegut.
El 30 d'agost de 1935 va ser detingut al port de Barcelona per les seves activitats propagandístiques llibertàries i l'octubre d'aquell any va ser processat per un delicte d'associació il·lícita i excitació a la sedició, però novament el cas va ser sobresegut.
El 16 de juliol de 1936, dos dies abans de l'aixecament militar feixista, dirigí l'assalt dels polvorins dels vaixells ancorats al port de Barcelona per apoderar-se de l'armament.
Alguns li han atribuït, amb Francisco Carreño i Pablo Ruiz, la convocatòria del Ple cenetista de Bujaraloz (Monegros, Saragossa, Aragó) d'octubre de 1936 que acordà la constitució del Consell de Defensa d'Aragó.
Entre 1937 i 1938 fou secretari de la Federació Local de Grups Anarquistes de Barcelona (FLGA).
Durant les «Jornades de Maig» de 1937 fou partidari de combatre sense treva la reacció republicana burgesa i stalinista.
El juliol de 1937 assistí com a delegat del grup «Cultura y Acción» al Ple de la Federació Anarquista de la Regional Catalana (FARC), adherida a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El 2 d'abril de 1938 participà en el Ple de Grups Anarquistes, delegats dels sindicats, militants i comitès de la CNT, la FAI i la Federació Ibèrica de Joventut Llibertàries (FIJL) celebrat a Barcelona, i, en representació de la CNT-AIT i la FAI, passà a formar part del Comitè Executiu del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i l'endemà signà, en representació de la FLGA de Barcelona, les resolucions de la ponència del Ple llibertari.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
En 1940 s'exilià a la República Dominicana, per més tard instal·lar-se a Veneçuela.
Julián Merino Martínez va morir l'abril de 1977 a Veneçuela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada