Isak Aufseher

Isak Aufseher

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de gener de 1905 neix a Kúty (Galítsia, Imperi austrohongarès; actualment pertany a Ivano-Frankivisk, Ucraïna), en una família jueva, l'anarquista Isak Aufseher, també citat com Isaac Aufseher 

Arran de l'arribada al poder dels nazis a Alemanya on es trobava aleshores, en 1933 s'exilià, primer a París i després a Barcelona, passant per la frontera del Pirineu Oriental 

Isak Aufseher: El 26 de gener de 1905 neix a Kúty (Galítsia, Imperi austrohongarès; actualment pertany a Ivano-Frankivisk, Ucraïna), en una família jueva, l'anarquista Isak Aufseher, també citat com Isaac Aufseher, i que va fer servir els pseudònims Isidor i Issy.  

Educat en el hassidisme, durant la Gran Guerra la seva família es disgregà.  

En 1928 s'instal·là a Alemanya, on s'afilià al Leninbund, una escissió bolxevic-leninista del Kommunistische Partei Deutschlands (KPD, Partit Comunista d'Alemanya).   

Arran de l'arribada al poder dels nazis, en 1933 s'exilià, primer a París (Illa de França) i després a Barcelona, passant per la frontera del Pirineu Oriental.  

A Barcelona, amb la seva companya Margot Tiertz, muntà un quiosc de llibres a les Rambles barcelonines, on distribuïa materials antifeixistes i llibertaris, fins que a la primavera de 1935 les autoritats republicanes li van tancat el quiosc i, a petició del cònsol alemanya, fou expulsat amb la seva companya de l'Estat espanyol.  

A començaments de 1936 retornà a Barcelona, però va ser detingut i tancat a la presó Model. Pocs dies abans del cop d'Estat feixista del 19 de juliol de 1936 va ser alliberat.  

En plena revolució col·lectivista autogestionària s'integrà en els Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys) i esdevingué el secretari del Comitè Internacional d'Emigrats Antifeixistes (CIDEA), creat l'agost d'aquell any, que tenia a Barcelona diversos locals de refugi, entre ells un xalet que havia estat requisat a la congregació catòlica alemanya de les Teresianes (Theresienheim) lligada als nazis. Ernst Appel i Arthur Lewin eren altres dos representants dels DAS al CIDEA, on també hi havia dos delegats del KPD i dos del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).  

Parlant un castellà excel·lent, s'ocupà especialment de recaptar fons entre les organitzacions semites per ajudar els emigrats jueus a arribar a Palestina o per obtenir la nacionalitat espanyola gràcies a les autoritats republicanes. 

També participà en les requises de locals i dels béns d'alemanys simpatitzants del nacionalsocialisme a Barcelona.  

En la seva gestió sovint s'enfrontà als representants stalinistes i denuncià les maniobres d'aquests en el CIDEA.  

Després de les «Jornades de 1937» d'antuvi pogué escapar a les nombroses detencions perpetrades pels agents stalinistes de militants dels DAS i d'altres organitzacions llibertàries, però finalment fou detingut el mateix mes de maig en aplicació de la republicana «Ley de Vagos y Maleantes» i tancat a la presó Model de Barcelona.  

Per fugir de la repressió republicana burgesa i stalinista, després d'obtenir del Consolat de França un visat de trànsit per arribar a Polònia per contactar amb organitzacions antifeixistes i recaptar fons i ajuda, el 17 de juliol de 1937 abandonà el Principat de Catalunya amb la periodista alemanya Emmy Scholem (Emmy Wiechelt), la seva companya d'aleshores, i retornà París on visqué clandestinament fins al març de 1939.  

Després passà a Suïssa, on obtingué permís de treball en 1945, i s'hi instal·là definitivament.  

Entre 1944 i 1946 publicà a Basilea (Basilea-Ciutat, Suïssa), malgrat la censura, amb Heinrich Koechlin i Felix Koechlin, la revista Blätter für Freiheitlichen Sozialismus.  

A Suïssa milità en el grup Freiheitliche Socialisten (FS, Socialistes Llibertaris) i entre 1947 i 1949 publicà a París, amb els germans Koechlin, 10 números de la publicació Der Freiheitliche Sozialist.  

Es guanyà la vida com a llibreter de segona mà a Basilea i s'involucrà força en el moviment de cooperatives d'habitatge.  

Isak Aufseher va morir, sense haver estat nacionalitzat suís, el 23 de maig de 1977 a Basilea.