Giuseppe Raffaelli
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 30 de gener de 1892 neix a La Soggetta di Cerreto (Montignoso, Massa i Carrara) l'anarquista Giuseppe Raffaelli
El 17 d'agost de 1936, arran de l'aixecament militar feixista a la República Espanyola, passà la frontera del Pirineu Oriental cap a Barcelona i s'enrolà en la «Columna Italiana», de majoria anarquista, en la mateixa brigada de Libero Battistelli, comandada pel republicà italià Mario Angeloni
Giuseppe Raffaelli: El 30 de gener de 1892 neix a La Soggetta di Cerreto (Montignoso, Massa i Carrara, Toscana) l'anarquista Giuseppe Raffaelli. El seu pare es deia Romualdo Raffaelli i la seva mare, Maria Chioni.
Pedrapiquer a les pedreres de Carrara (Massa i Carrara, Toscana), quan encara era adolescent s'adherí al moviment llibertari, esdevenint un fervent propagandista de les idees anarquistes.
Va fer el servei militar obligatori durant la Gran Guerra.
En 1921 fou un dels organitzadors dels «Arditi del Popolo» de Montignoso, on s'adheriren una seixantena de militants antifeixistes (anarquistes, socialistes i comunistes), que poc després hagueren de fugir a les muntanyes.
El juliol de 1921 va ser greument ferit a Cerreto durant una topada amb un escamot feixista i els carrabiners.
Fou, amb l'anarquista Giuseppe De Freo, en 1921 l'autor, amb música d'un cant militar d'artilleria, de l'himne dels «Arditi del Popolo» Figli dell'Officina, encara molt popular. La peça va ser composta a Viareggio (Lucca, Toscana), al domicili de De Freo, amic de la infància, on s'havia refugiat escapant dels grups feixistes.
El maig de 1923, fugint de la persecució dels escamots feixistes, passà a territori francès.
A les poblacions de Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on va romandre entre 1923 i 1928, i d'Antíbol (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on visqué entre 1928 i agost de 1936, treballà en diverses professions (paleta, pedrapiquer, pagès, electricista i alguna altra).
El 12 de gener de 1927 va ser detingut per la policia per possessió d'una pistola i condemnat a una multa.
Es va veure implicat en una expropiació a una joieria i va ser detingut a Tolon (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) per una expropiació econòmica en una oficina notarial.
El 26 de març de 1927 va ser fitxat per la Prefectura de la regió de Massa Carrara (Toscana), posant de relleu la seva «pèssima conducta moral i política», la seva «intensa activitat antinacional i antifexista» i les seves relacions amb l'anarquista Alberto Meschi.
Inscrit en la llista de persones a detenir de la policia i en el registre de la policia ferroviària de fronteres, en 1933 va ser afegit al registre de «terroristes amb capacitat de cometre atemptats amb explosius».
El 17 d'agost de 1936, arran de l'aixecament militar feixista a la República Espanyola, passà la frontera del Pirineu Oriental cap a Barcelona i s'enrolà en la «Columna Italiana», de majoria anarquista, en la mateixa brigada de Libero Battistelli, comandada pel republicà italià Mario Angeloni.
El 24 d'octubre de 1936 va ser ferit per l'esclat d'una granada al front de Tardienta (Monegros, Osca, Aragó) i va ser hospitalitzat quatre mesos a Barcelona i, segons algunes fonts, enviat el 24 de febrer de 1937 a París (Illa de França) per continuar les cures.
El 26 de febrer de 1937 retornà a Niça, sense documentació i ferit, i després s'establí oficialment a Antíbol.
Després de la rendició del Govern francès a les tropes alemanyes, el 17 de gener de 1942 va ser detingut a Antíbol pel govern col·laboracionista del mariscal Henri Philippe Pétain i l'endemà internat al camp de vigilància especial de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània). L'octubre de 1942 el cap del camp li va semblar favorable el seu alliberament en considerar-lo «simpatitzant comunista».
El 14 de gener de 1943 va ser extradit a Itàlia i interrogat per la Prefectura de la Policia de Massa (Massa i Carrara, Toscana).
El 15 de febrer de 1943 se li va assignar confinament per cinc anys per «combatent antifranquista a Espanya» i deportat a l'illa de Ventotene (Latina, Laci).
L'agost de 1943, arran de la caiguda de Benito Mussolin, recobrà la llibertat i participà en la Resistència.
Durant la postguerra creà el Grup Anarquista «Né Dio, né padrone» de Montignoso i prengué part en el congrés constitutiu de la Federació Anarquista Italiana (FAI), que se celebrà el setembre de 1945 a Carrara.
Participà activament en la FAI i representà el Grup Anarquista «Né Dio, né padrone» de Montignoso en els congressos de Ligorna (Ligorna,Toscana), d'abril de 1949; d'Ancona (Ancona, Marques) de desembre de 1950, i en les conferències nacionals de Pisa (Pisa, Toscana), de desembre de 1959, i de Senigallia (Ancona, Marques), de desembre de 1962.
Arran del Congrés de la FAI de Carrara de novembre de 1965 sembla que s'acostà a les posicions dels Gruppi d'Iniziativa Anarchica (GIA, Grups d'Iniciativa Anarquista), en desacord amb la tendència organitzativa.
El 19 de desembre de 1965 assistí al Congrés celebrat a Pisa, convocat pels faistes dissidents i on van ser invitats els companys i els grups que havien rebutjat les decisions del Congrés de la FAI celebrat a Carrara de 1965 i el nou «pacte associatiu» de la Federació Anarquista Italiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada