Fiscalia recorre l'absolució de l'alcaldessa de Roses sobre l'1-O

Fiscalia recorre l'absolució de l'alcaldessa de Roses sobre l'1-O 

El ministeri fiscal ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència del Jutjat Penal Núm. 1 de Figueres  

El TSJC ha inhabilitat un any el conseller d'Exteriors pel referèndum de l'1-O quan era alcalde a Agramunt 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 23/01/2021.- Segons un despatx de l'agència EFE, la Fiscalia ha recorregut davant l'Audiència Provincial de Girona l'absolució de l'alcaldessa de Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), Montserrat Mindan, de JxCat, la primera que va ser jutjada per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) sobre la celebració del referèndum de l'1-O al seu municipi.  

La decisió s'ha conegut després que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) condemnés el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, a un any d'inhabilitació per desobediència al Tribunal Constitucional perquè considera que va participar a la logística del referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt (Urgell). 

Segons han informat fonts jurídiques, el ministeri públic ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència en la qual el Jutjat Penal Número 1 de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) concloïa que no està provat que l'alcaldessa donés «ordres expresses ni tàcites» per contravenir les resolucions del Tribunal Constitucional. 

Mindan, que afrontava una pena d'inhabilitació i una multa de 3.250 euros, és la primera edil catalana que es va asseure a la banqueta després de la instrucció que, en vigílies de l'1-O, va dictar el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza per investigar prop de 700 alcaldes que donaven suport al referèndum de l'1-O. 

Concretament, Montse Mindan estava acusada de cedir locals per acollir les urnes de l'1-O, haver anat a l'Escola Els Grecs de Roses el dia del referèndum a les set del matí i obrir l'ajuntament a les 08.00 hores per facilitar la consulta. Però la magistrada no va veure provat que Mindan facilités l'obertura de locals de titularitat municipal per utilitzar-los com a centres de votació. 

Tampoc que obrís l'ajuntament o donés la clau perquè s'hi poguessin fer les votacions ni que amb «ànim de desatendre i menysprear el requeriment del Constitucional» donés suport o facilités l'obertura del col·legi. Deia que «ha quedat provat que ni l'Ajuntament ni l'alcaldessa van elaborar ordres directes o indirectes per facilitar les votacions de l'1 d'octubre des de la institució pública». 

D'altra banda, el TSJC ha inhabilitat un any el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per desobediència al TC, en entendre que va participar en la logística del referèndum quan era alcalde. Segons la sentència, Solé, que l'1-O era diputat del Parlament de Catalunya però encara no conseller, va acudir al centre de votació i va assumir, «de forma intermitent durant tota la jornada, responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors», com «procurar-los puntualment les notícies autoritzades que li arribaven a ell des d'altres ajuntaments veïns» sobre l'actuació dels cossos i forces de seguretat.