Nord-est Llibertari: Eduard Calpe Pérez

diumenge, 10 de gener del 2021

Eduard Calpe Pérez

Colla d'obrers al Forn del Vidre de Mataró als anys trenta. Joan Peiró, en primer pla a l'esquerra, n'era el director

El 17 de juny de 2018 es publicà que "el 17 de juny de 1984 mor a Mataró (Baix Maresme) l'anarcosindicalista Eduard Calpe Pérez. Havia nascut en 1899 a Barcelona." Ara tenim més dades: el 10 de gener de 1899 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Eduard Calpe Pérez.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 10 de gener de 1899 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Eduard Calpe Pérez

Va treballar de vidrier a Mataró, a Badalona, on conegué Joan Peiró, i Arenys de Mar, militant a la CNT

Quan l'exèrcit franquista ocupa el Nord-est de Catalunya, es troba sota el comandament de García Vivancos, aleshores coronel de l'Exèrcit Popular, al sector de Puigcerdà, quan es procedí a l'evacuació total vers l'Alta Cerdanya el 13 de febrer de 1939. A l'exili va restar internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja i a altres camps, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Eduard Calpe Pérez: El 10 de gener de 1899 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Eduard Calpe Pérez. El seu pare es deia Juan Calpe i la seva mare, María Pérez.

Afiliat al Sindicat del Vidre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Mataró (Baix Maresme), durant els anys de la repressió de Martínez Anido, va ser detingut i amenaçat de mort pels pistolers de la patronal, però l'atzar va fer que pogués escapolir-se'n. Va estar amagat i en 1924 milità a València (l'Horta de València, País Valencià).

Més endavant va treballar de vidrier a Badalona (Barcelonès Nord), on conegué Joan Peiró, i Arenys de Mar (Alt Maresme).

En 1928 es retrobà amb Joan Peiró al Forn de Vidre de Mataró. A la Cooperativa Forn del Vidre d'aquesta ciutat tingué càrrecs directius com a membre de la CNT-AIT.

Durant la Guerra Civil lluità al front i tingué càrrecs de responsabilitat en la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de l'Est de la República Espanyola, comandada per Miguel García Vivancos.

Quan l'exèrcit franquista ocupa el Nord-est de Catalunya, es troba sota el comandament de García Vivancos, aleshores coronel de l'Exèrcit Popular, al sector de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), quan es procedí a l'evacuació total vers l'Alta Cerdanya el 13 de febrer de 1939. A l'exili va restar internat al camp de concentració de Vernet de l'Arièja (Arièja, Occitània) i a altres camps, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista participà en la resistència antinazi a l'hexàgon francès fins que fou detingut per la Gestapo. Deportat als camps de concentració d'Alemanya, aconseguí escapar.

Tornant a l'Estat francès, en 1947 retornà a Mataró. Fundà una de les primeres associacions de jubilats de Mataró, al carrer Beat Oriol.

Eduard Calpe Pérez va morir el 17 de juny de 1984 a Mataró i va ser inhumat al cementiri d'aquesta ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...