Nord-est Llibertari: Antonio Sierra Polo

dissabte, 16 de gener del 2021

Antonio Sierra Polo

Notícia de la detenció d'Antonio Sierra Polo apareguda en el diari saragossà "La Voz de Aragón" de l'1 de desembre de 1934

Notícia de la detenció d'Antonio Sierra Polo apareguda en el diari saragossà La Voz de Aragón de l'1 de desembre de 1934

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 16 de gener de 1916 neix a La Puebla de Híjar (Bajo Martín,) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Sierra Polo

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment passà per una Companyia de Treballadors Estrangers

Antonio Sierra Polo: El 16 de gener de 1916 neix a La Puebla de Híjar (Bajo Martín, Teruel, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Sierra Polo. El seu pare es deia Antonio Sierra Felipe i la seva mare, Casilda Polo Gimeno.

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) des de l'adolescència, el desembre de 1934 va ser detingut per la Guàrdia Civil, juntament amb onze companys, sota l'acusació de possessió d'armes i d'explosius i d'haver projectar un assalt a la caserna de la Guàrdia Civil de La Puebla de Híjar, i tancat a la presó d'Alcañíz (Bajo Aragón, Terol, Aragó).

Durant la Guerra Civil lluità com a milicià als fronts i en 1938 estava integrat en la 130 Brigada Mixta de la 43 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.

En 1938 va ser ferit en acció de guerra i condecorat amb la «Medalla Sofriment per la Pàtria».

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment passà per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Peireguers (Dordonha, Nova Aquitània, Occitània), on treballà de magatzemer i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. Després en el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT local. La seva companya fou Asunción Tafalla Cardona.

Antonio Sierra Polo va morir el 23 de juliol --algunes fonts citen erròniament el 23 de juny-- de 1983 al seu domicili de Peireguers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...