Nord-est Llibertari: Antonio Bernabé Mula

dilluns, 18 de gener del 2021

Antonio Bernabé Mula

Necrològica d'Antonio Bernabé Mula apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'1 de juny de 1980

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 18 de gener de 1904 neix a Cuevas de Almanzora (Levante Almeriense) l'anarcosindicalista Antonio Bernabé Mula

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Antonio Bernabé Mula: El 18 de gener de 1904 neix a Cuevas de Almanzora (Levante Almeriense, Almeria, Andalusia) l'anarcosindicalista Antonio Bernabé Mula. El seu pare es deia Antonio Bernabé i la seva mare, Ana Mula.

Gairebé infant, entrà a fer feina a les mines d'alums de Mazarrón (Bajo Guadalentín, Múrcia).

Posteriorment emigrà a Barcelona, on s'afilià als sindicats de Transports i d'Espectacles Públics de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Durant la revolució col·lectivista autogestionària exercí diversos càrrecs orgànics en el Sindicat d'Espectacles Públics confederal barceloní.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Balmar (Alta Garona, Occitània).

També milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) --després Sindicat d'Oficis Diversos de la Regional Exterior de la CNT-AIT-- i en la secció local d'aquesta ciutat de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).

Amb la seva companya, Marina Llorens, s'encarregà dels enviaments de la premsa confederal editada a Tolosa de Llenguadoc --primer CNT, després Espoir i finalment Cenit-- als distribuïdors i subscriptors.

Antonio Bernabé Mula va morir el 29 de desembre de 1979 en una clínica de Tolosa de Llenguadoc i fou inhumat dos dies després al cementiri tolosà de Terra Cavada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...