Antoni Pascual Bonfill

Antoni Pascual Bonfill

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'11 de gener de 1904 neix a Morella (Els Ports) l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Pascual Bonfill 

En 1937 fou conseller municipal per la CNT-AIT a Ulldecona (Montsià) 

Militant de la FAI, les Joventuts Llibertàries i la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà a la frontera del Pirineu Oriental per Portbou i va ser internat als camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda i de Sant Cebrià de Rosselló, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. El gener de 1940 s'instal·là a Sant Esteve del Monestir (Riberal), on treballà d'obrer agrícola i en la indústria 

Antoni Pascual Bonfill: L'11 de gener de 1904 neix a Morella (Els Ports, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Pascual Bonfill. El seu pare es deia Germà Pascual i la seva mare, Miquela Bonfill.  

Des de la infància patí una mena d'epilèpsia. Després de l'escola elemental, amb 14 anys marxà cap a Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià) amb la intenció de curar-se de la malaltia i tot d'una començà a treballar en la construcció de carros i carretes. En aquesta època es va sentir atret pel cristianisme.  

En 1925 s'establí a Amposta (Montsià) i l'any següent començà a treballar en una fusteria mecànica a la Sénia (Montsià), on va freqüentar el Centre Obrer Socialista.  

Després de la lectura del periòdic de José Nakens Pérez El Motín, s'allunyà de la religió i, gràcies a Gabriel Alian, s'introduí en el pensament anarquista i amb aquest i alguns pagesos formà un grup anarquista.  

En 1927 participà en una subscripció en favor dels presos promoguda per La Revista Blanca.  

L'estiu de 1927 s'establí a Ulldecona (Montsià), on treballà en una fàbrica de mobles, portant a terme una intensa activitat propagandística arreu la regió.  

El gener de 1928, amb Gabriel Alian, intentà organitzar a Ulldecona la Federació de Grups Anarquistes de la comarca.  

En 1931, amb tota la seva família, inclosos els seus germans Hermini i Josep, també militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de les Joventuts Llibertàries, s'establí a Saragossa (Saragossa, Aragó) per a ocupar-se d'una fàbrica de dolços adquirida per la seva família, però aquesta acabà fent fallida a causa de les idees llibertàries familiars.  

En 1935 retornà amb els seus a Ulldecona.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, va fer tot el possible per evitar arbitrarietats i ocupà diversos càrrecs de responsabilitat en el Sindicat de Regants de la CNT-AIT i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), abans de ser nomenat conseller municipal per la CNT-AIT.  

Després de les Jornades de Maig de 1937 fugí de la repressió republicana burgesa i dels stalinistes, abandonant Ulldecona.  

L'abril de 1938 marxà a Tortosa (Baix Ebre) i després a Barcelona i lluità contra el feixisme als fronts de Lleida (Segrià, Terres de Ponent) i de l'Ebre amb el grau de sergent de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà a la frontera del Pirineu Oriental per Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i va ser internat als camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. El gener de 1940 s'instal·là a Sant Esteve del Monestir (Riberal, Rosselló), on treballà d'obrer agrícola i en la indústria.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser nomenat secretari de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Sant Esteve del Monestir, càrrec orgànic que ocupà fins 1965.  

Després de la mort del dictador Francisco Franco, realitzà nombroses visites a Ulldecona. 

 En 1985 publicà les seves memòries sota el títol Tristezas, amores y luchas de un anarquista, prologades per Félix Álvarez Ferreras.  

Cap el 1987 passà a residir a casa del seu fill Josep Pere Pascual Homs a Ulldecona.  

Antoni Pascual Bonfill va morir el 30 de desembre de 1989 al seu domicili d'Ulldecona i va ser inhumat al cementiri d'aquesta localitat.