Nord-est Llibertari: A la Regió Sanitària de Girona es manté el mateix nombre de persones hospitalitzats per covid-19, amb una defunció

diumenge, 10 de gener del 2021

A la Regió Sanitària de Girona es manté el mateix nombre de persones hospitalitzats per covid-19, amb una defunció

A la Regió Sanitària de Girona es manté el mateix nombre de persones hospitalitzats per covid-19, amb una defunció

Les poblacions amb el risc més elevat són Puigcerdà (2.684), seguit de Palafrugell (1.407) i Vilafant (1.418) que són les tres poblacions del Principat de Catalunya amb el rebrot més elevat per tercer dia consecutiu. Més enrere hi queda l'Escala (803) i Sant Feliu de Guíxols (770)

S'han vacunat 6.633 persones a la Regió Sanitària de Girona en total (906 més que ahir)

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 10/01/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona ha mort 1 persona de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 1.410 en total. Aquest èxitus ha mort en hospitals o sociosanitaris.

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 816 en total, en residències 264, 147 en domicilis i 182 no estan classificats.

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 47.219 contagis, 267 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 1,22 baixa nou centèsimes mentre que la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 1,34 i baixa deu centèsimes.

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 560 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 635, ha baixat 75 punts. Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 576 punts.

S'han vacunat 6.633 persones a la Regió Sanitària de Girona en total (906 més que ahir).

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (417,05), el Baix Empordà (1006,29), la Baixa Cerdanya (1896,17), la Garrotxa (471,36), l'Alt Empordà (529,35), el Pla de l'Estany (415,08), la Selva (430,08) i el Ripollès (1302,13).

Hi ha 274 persones hospitalitzades (els mateixos que ahir) de les quals es troben en estat greu 1 menys que ahir (defunció).

Les dades de persones ingressades a l'UCI reporten la informació de llits de crítics de centres del Sistema Sanitari Públic de Catalunya (SISCAT) i també dels centres privats a tot el Principat de Catalunya

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...