Valentina Beivide Solana

Necrològica de Valentina Beivide Solana apareguda en el periòdic tolosà Cenit de l'11 de gener de 1994

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 16 de desembre de 1894 neix a Liaño (Villaescusa, Cantàbria) l'anarquista, naturista i esperantista Valentina Beivide Solana 

Establerta amb el seu company, Pedro, a Cuers (Var), en 1937 la parella marxà cap a Catalunya per participar en la revolució col·lectivista autogestionària, passant per la frontera del Pirineu Oriental i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 la parella passà la frontera del Pirineu Oriental i retornà a Cuers, on el seu domicili acollí nombrosos refugiats als quals ajudaren, amb el suport del grup llibertari de Lo Pònt de Soliers, per aconseguir ajuda material i documents 

Valentina Beivide Solana: El 16 de desembre de 1894 --algunes fonts citen erròniament 1893-- neix a Liaño (Villaescusa, Cantàbria) l'anarquista, naturista i esperantista Valentina Beivide Solana --també citada Beibide--, coneguda com Sara. El seu pare es deia Ricardo Beivide i la seva mare, Visitación Solana.  

Quan era molt jove emigrà a París (Illa de França) entrà en contacte amb el moviment llibertari i conegué el seu company, Pedro. La parella s'establí a Cuers (Var, Provença, Occitània), on Pedro animà el grup esperantista local dins del quall ella col·laborà activament.  

També participà en les activitats del grup vegetarià llibertari de Niça (País Niçard, Aups Maritims, Occitània), especialment com a cuinera.  

Posteriorment formà part del grup de Lo Pònt de Soliers (Var, Provença, Occitània) fundat en 1929 per Joseph Estour i Marie Barrieu i que reunia vegetarians, esperantistes i naturistes la majoria llibertaris.  

En 1937 la parella marxà cap a Catalunya per participar en la revolució col·lectivista autogestionària, passant per la frontera del Pirineu Oriental.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 la parella passà la frontera del Pirineu Oriental i retornà a Cuers, on el seu domicili acollí nombrosos refugiats als quals ajudaren, amb el suport del grup de Lo Pònt de Soliers, per aconseguir ajuda material i documents.  

Després de la mort de Pedro, continuà militant fins que un atac li va paralitzar les cames i es va veure obligada a retirar-se a una llar d'ancians de Cuers.  

Valentina Beibide va morir centenària el 18 de desembre de 1993 a la Residència «L'Ensoleillado» de Cuers i donà el seu cos a la Facultat de Medicina de la Universitat de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).