Miguel Aguilar Doñate

Miguel Aguilar Doñate

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 23 de desembre de 1895 neix a Barcelona el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Miguel Aguilar Doñate 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Miguel Aguilar Doñate: El 23 de desembre de 1895 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Aguilar Doñate.  

Militant del Sindicat de Productes Químics de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona i membre del Comitè Pro Presos de Catalunya, participà activament en les gran lluites sindicals que sorgiren a partir de 1917.  

En 1922, fugint de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, s'exilià a Ocitània amb la seva companya, Dolores Morata Díaz, i la parella s'establí a L'Avelhanet (País d'Òlmes, Arièja, Occitània).  

Entre el 8 i el 10 de maig de 1926 va ser un dels ponents, amb César Flores, Joan García Oliver, Jacinto Soria i Joan Montserrat, del Congrés Anarquista celebrat a Marselha (Boques del Roine, Provençá, Occitània) i on també assistiren el secretari de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) Alexandre Shapiro, el delegat de la Unió Sindical Italiana (USI) Armando Borghi i el secretari de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal Manuel Joaquin de Souza.  

Alguns apunten que fou expulsat de l'Estat francès en 1927 per dedicar-se a activitats revolucionàries.  

En 1931, amb la proclamació de la República, la parella retornà a Barcelona.  

Durant els anys republicans milità en el Sindicat de Productes Químics de Barcelona i formà part de nombroses comissions sindicals creades per negociar amb la patronal.  

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i del Comitè Pro Presos, va ser qualificat com a «anarquista perillós», va ser empresonat durant curts períodes de temps com a pres governatiu a la presó Model de Barcelona. 

Exercí de tresorer del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT.  

El 4 de setembre de 1931, en plena vaga de la construcció, defensà a trets el local del Sindicat de la Construcció de la CNT-AIT, situat al número 25 del carrer de Mercaders de Barcelona, de l'assalt de la policia que ordenà el governador civil.  

Detingut per aquests fets, va ser deportat el febrer de 1932 a Bata (Litoral, Guinea Equatorial).  

Més tard passà a ser obrer de la fàbrica Azul Ultramar Casa Nubiola, de la qual va ser acomiadat després d'una vaga de diverses setmanes i acusat de col·locar explosius a la citada fàbrica.  

El 28 de febrer de 1933 va ser detingut acusat de complicitat en l'execució de l'encarregat de la Casa Nubiola, atac en el qual també resultà ferit el xofer Hermenegildo Bertran.  

Més tard, amb el suport dels companys Martí i Llorens, el Sindicat de Productes Químics li trobà una feina a la fàbrica «Blanc Zinc» del barri barceloní de Riera d'Horta.  

Durant la Guerra Civil esdevingué president del Sindicat de Productes Químics i comptador del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT, jugant un paper important en l'organització de les indústries bèl·liques catalanes.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Exiliat, continuà la seva militància llibertària i quan la declaració de guerra amb Alemanya, patí un decret d'expulsió i decidí emigrar a Mèxic.  

El 19 de juny de 1940 s'embarcà amb el Cuba, últim vaixell que sortí del port de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), amb el seu fill major Miguel, restant a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) la seva companya amb els seus infants petits.  

Arribà a Fort-de-France (Martinica) i embarcà amb el Saint-Domingue, amb altres refugiats, fins a Coatzacoalcos (Veracruz, Mèxic), on arribà el 26 de juliol de 1940.  

L'abril de 1941 rebé el suport econòmic de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE).  

Més tard la seva companya i fills aconseguiren autorització per a emigrar, però no ho van poder fer a causa de la guerra.  

Miguel Aguilar Doñate va morir en 1954 a Mèxic sense haver poder reunir-se amb la seva família.