Necrològica de Mateo Latorre Cinto apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 23 d'octubre de 1966
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 13 de desembre de 1890 neix a Ayerbe (Plana de Uesca) l'anarcosindicalista Mateo Latorre Cinto
Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Mateo Latorre Cinto: El 13 de desembre de 1890 neix a Ayerbe (Plana de Uesca, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Mateo Latorre Cinto --el seu segon llinatge a vegades citat erròniament com Pinto--, conegut com El de Ayerbe. El seu pare es deia José Latorre i la seva mare, María Cinto.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Ayerbe, va ser tancat a la presó d'Osca (Plana de Uesca, Osca, Aragó) arran de la insurrecció proletària de desembre de 1933 i el gener de 1934 condemnat a 10 mesos de presó per un delicte de «conspiració per a la sedició».
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Després de la Segona Guerra Mundial milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
Em 1958 col·laborà econòmicament en la campanya de suport als desertors refugiats al Marroc promoguda pel Consell Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Mateo Latorre Cinto va morir el 6 de juliol de 1966 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc, a conseqüència de les ferides patides arran de ser atropellat per un automòbil, i fou inhumat dos dies després. La seva companya fou Francisca Teller.
Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
Mateo Latorre Cinto: El 13 de desembre de 1890 neix a Ayerbe (Plana de Uesca, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Mateo Latorre Cinto --el seu segon llinatge a vegades citat erròniament com Pinto--, conegut com El de Ayerbe. El seu pare es deia José Latorre i la seva mare, María Cinto.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Ayerbe, va ser tancat a la presó d'Osca (Plana de Uesca, Osca, Aragó) arran de la insurrecció proletària de desembre de 1933 i el gener de 1934 condemnat a 10 mesos de presó per un delicte de «conspiració per a la sedició».
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Després de la Segona Guerra Mundial milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
Em 1958 col·laborà econòmicament en la campanya de suport als desertors refugiats al Marroc promoguda pel Consell Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Mateo Latorre Cinto va morir el 6 de juliol de 1966 al seu domicili de Tolosa de Llenguadoc, a conseqüència de les ferides patides arran de ser atropellat per un automòbil, i fou inhumat dos dies després. La seva companya fou Francisca Teller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada