Jaume Lleonart Roure
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 5 de desembre de 1911 neix a Tossa de Mar (la Selva marítima) l'anarcosindicalista Jaume Lleonart Roure
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, passant després per les Companyies de Treballadors Estrangers i en 1940 presoner dels alemanys acabà al camp nazi de Mauthausen fins el seu alliberament en 1945
Establert a Perpinyà, va morir l'11 de juliol de 1990 al seu domicili Jaume Lleonart Roure: El 5 de desembre de 1911 neix a Tossa de Mar (la Selva marítima, la Selva) l'anarcosindicalista Jaume Lleonart Roure --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Rouzé--. El seu pare es deia Jaume Lleonart i la seva mare, Carme Roure.
Durant la Guerra Civil lluità contra el feixisme en la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti»), on ocupà càrrecs de responsabilitat.
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment passà per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina en la fortificació de la «Línia Maginot». En 1940, durant l'ocupació alemanya d'aquestes fortificacions franceses, va caure presoner dels alemanys i internat a l'Stalag VIII, des del qual el 25 de gener de 1941 va ser deportat, sota la matrícula 3.943, al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustrai) i integrat en el «Kommando Steyr».
Després de l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945, s'establí en la regió parisenca i posteriorment a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), on treballà en la construcció i milità en la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP). La seva companya fou Antonia Sánchez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada