Guillem Pizarro Borràs recitant a la plaça Emili Vendrell de Barcelona
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 30 de desembre de 1931 neix al barri de Sants de Barcelona el poeta llibertari Guillem Pizarro i Borràs
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, la família Pizarro passà la frontera del Pirineu Oriental. Mentre el pare, Fèlix Pizarro Gros, deportat al camp nazi d'extermini de Gusen, on va morir, Guillem Pizarro visqué amb la seva mare una temporada exiliats, però en els anys quaranta retornaren a Barcelona
Amb la Fundació Internacional Antonio Machado fou un dels organitzadors dels homenatges a Antonio Machado Ruiz que es fan anualment els febrers a Cotlliure
Guillem Pizarro Borràs: El 30 de desembre de 1931 neix al barri de Sants de Barcelona el poeta llibertari Guillem Pizarro i Borràs. Era fill de l'anarcosindicalista aragonès Fèlix Pizarro Gros, que havia emigrat a Barcelona, i de Pilar Borràs.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, la família Pizarro passà la frontera del Pirineu Oriental.
Fèlix Pizarro Gros va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. En 1940, quan l'Ocupació alemanya va ser deportat al camp nazi d'extermini de Gusen (Alta Àustria, Àustria) on va morir.
Guillem Pizarro Borràs visqué amb la seva mare una temporada exiliats, però en els anys quaranta retornaren a Barcelona.
Va viure durant molts anys a la barriada de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud) amb la seva companya, Pilar Soler, i el seu fill Sergi i la seva filla Karina.
Treballà en diverses feines fent de comercial i, posteriorment, entrà a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat primer con a conserge d'unes instal·lacions esportives i després com a administratiu en dependències municipals.
A finals dels anys setanta s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), però deixà la militància activa per a dedicar-se en cos i ànima a poesia i la cultura.
Lletraferit, poeta, recitador i conferenciant autodidacte, en 1981 entrà a formar part de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona, col·laborant especialment en la secció literària i escrivint per a la seva revista El Vaixell Blanc.
En 1986 participà en l'antologia poètica 25 poetas de la poesía actual i en 1988, amb Manel Aisa Pàmpols i Gerard Jacas Español, publicà el fullet poètic Chile.
També formà part de l'Amical de Mauthauseni altres camps i de totes les víctimes del nazisme i es dedicà fer xerrades sobre el nacionalsocialisme i els camps d'extermini, sobretot als instituts, fet pel qual va ser amenaçat de mort per l'extrema dreta.
La seva activitat social, cultural i poètica la va desenvolupar també en altres organitzacions, com ara la Federació de Petanca de l'Hospitalet de Llobregat, l'Ateneum Cultural «Catalònia» també de l'Hospitalet de Llobregat, de la qual fou cofundador, o fent programes radiofònics per a les emissores de l'Hospitalet de Llobregat i de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord).
També col·laborà en la revista de l'Hospitalet de Llobregat Progrés, on feia entrevistes a poetes i escriptors.
En els anys noranta del segle XX presidí l'Associaciód'Escriptors i Poetes de Catalunya i, a més, fou delegat de l'Estat espanyol de la Fundació Internacional Antonio Machado de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló) --ell fou un dels organitzadors dels homenatges a Antonio Machado Ruiz que es fan anualment els febrers a Cotlliure--.
En 1990 col·laborà en les antologies poètiques Homenatge al President Lluís Companys i Homenatge a Joan Salvat-Papasseit, editades per l'AEP.
En 1991 publicà el fullet poètic Muguet. Lliri de Maig.
En la tardor de 1993 participà en les activitats culturals de l'«Exposició Internacional sobre Anarquisme».
En aquests anys noranta del segle XX i principis de segle del segle XXI, participà en nombrosos actes organitzats per la CNT i pel moviment llibertari.
En 1996, un cop jubilat, es traslladà a viure a una caseta que s'havia construït el mateix a la urbanització de Can Muç de Rubí (Vallès Occidental).
Entre altres activitats antifeixistes, el 31 de maig de 2002 participà en els actes a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) de l'Amicalde Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme en homenatge als deportat escalencs internats o morts, fruit de les tasques realitzades pels associats de l'Amical a l'Escala i a Figueras (Alt Empordà). El també soci de l'Amical i l'AEP Josep Farrés i Baqués també hi participà igual que el nét del veí de l'Escala Miquel Costa i Saló, mort en el subcamp nazi de Zement, Miquel-Dìdac Piñero i Costa, també soci de l'AEP, fins al monument erigit per l'Ajuntament --el desembre de 1990-- a la Ronda del Pedró en memòria dels nombrosos ciutadans del poble deportats i víctimes del nazisme.
Malalt, va haver d'abandonar tots els seus compromisos culturals i els seus darrers anys els passà en una residència de Terrassa.
Guillem Pizarro Borràs va morir el 28 de maig --algunes fonts citen erròniament el 30 de maig-- de 2012 a l'Hospital Mutua de Terrassa (Vallès Occidental) i va ser incinerat al cementiri d'aquesta ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada