Domingo Torres Maeso, alcalde de València (setembre de 1937)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 20 de desembre de 1895 neix a Caudete de las Fuentes (Planta d'Utiel) el destacat anarquista i anarcosindicalista Domingo Torres Maeso
l'estiu de 1932 participà en una gira arreu de la Península (Alacant, Alcoi, Algeciras, Badalona, Cadis, Cartagena, Castelló, Ceuta, Mazarrón, Santander, Sant Feliu de Guíxols, Torrevella, València i altres localitats), amb Camil Piñón Oriola i Ricard Fornells Francesch, amb la finalitat de constituir la Federació Nacional d'Indústria de Transports
A partir de febrer de 1937, i fins el final de la guerra, fou alcalde president del Consell Municipal de València i també presidí la Junta Provincial de Defensa Passiva
Exiliat en 1939, entre 1945 i 1946 participà en nombrosos mítings i conferències (Marselha, Montpelhièr, Perpinyà, La Sala, Tolosa de Llenguadoc i altres localitats)
Domingo Torres Maeso: El 20 de desembre de 1895 --algunes fonts citen erròniament altres dates-- neix a Caudete de las Fuentes (Planta d'Utiel, País Valencià) el destacat anarquista i anarcosindicalista Domingo Torres Maeso --el seu nom a vegades catalanitzat com Domènec--. El seu pare es deia Lope Torres i la seva mare, Salustiana Maeso.
En 1911 es traslladà a València (l'Horta de València, País Valencià) i entrà a treballar de metal·lúrgic i d'obrer carreter portuari, començant a militar a partir de 1913 en la Unió Naval de Llevant i a tot el Grau de València. Formà part de la Societat d'Obrers del Transport i del grup «Paso a la Verdad» del Grau de València, adherit a la Federació Anarquista de la Regió Valenciana (FARV).
En 1916 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) al port de València i fou un dels fundadors del Sindicat del Transport, destacant en l'organització dels Sindicats Únics arran del «Congrés de Sants» confederal de 1918.
Participà activament en l'organització de la vaga general de 1917.
Després de la mort el 5 d'agost de 1919 de tres esquirols (Jorge Herrans, José Pérez Ruiz i Serafín Sanz García) al Grau de València durant la vaga contra «Superfosfatos La Unión Española», va ser acusat, juntament amb Miguel Cabo Vicente i Juan Rueda Jaime, de participar en les activitats dels grups d'acció anarquistes i de ser l'inductor d'aquestes execucions proletàries i empresonat fins a l'abril de 1921, quan tots els acusats van ser absolts en el judici.
Fugint de l'aplicació de la «llei de fugues», passà a l'hexàgon francès.
El març de 1923 va fer mítings a València i a Cullera (Ribera Baixa, País Valencià).
El 18 de juliol de 1923 va ser detingut a Castelló (Plana Alta, País Valencià), juntament amb Pedro Gómez Segur i Francesc Roca Espinós, sota les sospites d'haver participat en l'execució proletària del president del Sindicat Lliure de Banca i Bolsa de Barcelona, esdevingut a València, però va ser alliberats poc després.
En 1928 representà València en el Ple Nacional de Regionals de la CNT-AIT, on conegué Joan Peiró Belis, prenent part en la seva estratègia.
En 1930 participà activament en les aliances republicanes de derrocament de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, com ara l'intent de cop d'Estat de José Sánchez Guerra y Martínez.
Entre 1930 i 1931 fou un dels principals protagonistes de la reactivació sindical de la Confederació Regional de Llevant de la CNt-AIT i fou membre del seu Comitè Regional.
El març de 1931 participà en el míting de cloenda del Ple de Regionals confederals celebrat a Madrid (Madrid, Castella la Nova).
L'abril de 1931 fou un dels fundadors de l'Ateneu Popular de Cultura del Grau de València, del qual va ser vocal.
Entre l'11 i el 16 de juny de 1931 fou delegat pel sindicat «Unió Terrestre» de València al Tercer Congrés Nacional de Sindicats Extraordinari de la CNT («Congrés del Conservatori») que se celebrà a Madrid, on defensà les Federacions Nacionals d'Indústria (FNI).
Partidari de les postures trentistes, en 1931 signà el manifest «La misión de la clase obrera en esta hora» i volgué muntar un sindicat del transport independent d'altres sindicats.
En 1931 desplegà una intensa activitat propagandística, realitzant mítings en diverses localitats (Alcoi, Borriana, Castelló, Cocentaina, Foios, Mislata, València) i l'estiu de 1932 participà en una gira arreu de la Península (Alacant, Alcoi, Algeciras, Badalona, Cadis, Cartagena, Castelló, Ceuta, Mazarrón, Santander, Sant Feliu de Guíxols, Torrevella, València i altres localitats), amb Camil Piñón Oriola i Ricard Fornells Francesch, amb la finalitat de constituir l'FNI de Transports. Entrà formar part dels Sindicats d'Oposició a València i el juliol de 1932 s'integrà, amb Josep Borrull, Raimundo Giménez, A. Pla i Leoncio Sánchez, en la comissió encarregada d'organitzar l'Ateneu Sindicalista Llibertari de València, iniciativa que va fracassar per la forta oposició de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Entre 1932 i 1933 col·laborà, i dirigí, Cultura Libertaria de Barcelona.
El març de 1933 defensà les tesis trentistes en el Ple de Federacions Locals i Comarcals de la CNT celebrat a València.
El novembre de 1933 participà com a orador en un míting antifeixista celebrat a Alcoi (Alcoià, País Valencià).
El gener de 1934, en representació dels Sindicats d'Oposició, signà el pacte de constitució de l'Aliança Obrera Antifeixista del País Valencià i aquest mateix anys s'exilià després de la Revolució d'Octubre asturiana.
En 1935 va ser nomenat secretari del Sindicat de Transports de València i el juliol d'aquell any, amb Juan López Sánchez, va fer un míting a València.
El novembre de 1935, amb Martín Alandí Pomer i Mercedes Maestre, participà en un acte de la Federació Sindicalista Llibertària (FSL) a Elda.
L'abril de 1936 participà en un míting per la reunificació confederal a Barcelona i fou delegat del Sindicat del Transport de València en el congrés de la reunificació, signant la ponència sobre el periòdic CNT. Entre l'1 i el 12 de maig de 1936 fou delegat per València al Quart Congrés confederal de la CNT celebrat a Saragossa (Saragossa, Aragó).
També el maig de 1936 fou orador en el gran míting celebrat a Sevilla (Mentropolitana de Sevilla, Andalusia) i va fer una conferència en aquesta ciutat.
Durant la primera meitat de 1936 va fer d'orador en nombrosos mítings (Huelva, Sevilla, València i altres localitats) i, com a secretari de l'Aliança de Sindicats Portuaris d'Espanya, formà part del comitè de vaga del Transport Marítim.
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, formà part del comitè de vaga de València.
Com a membre del Comitè Executiu Popular, el novembre de 1936, en representació de la CNT-AIT, va ser nomenat conseller de Comerç en el Consell d'Economia de València.
Amb el tinent de l'exèrcit Josep Benedito Lleó, organitzà la «Columna Torres-Benedito», de la qual va ser delegat polític, que lluità al front de Terol (Aragó), i que després de la militarització de les milícies esdevingué 81 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
A partir de febrer de 1937, i fins el final de la guerra, en substitució de José Cano Coloma, fou alcalde president del Consell Municipal de València i també presidí la Junta Provincial de Defensa Passiva.
La seva gestió en aquesta institució va estar més a prop del programa unitari del Front Popular valencià que des les postures dels sindicats anarcosindicalistes.
Partidari de la participació llibertària en el Govern de la República Espanyola, intervingué a València en el míting d'octubre de 1936 on es justificava la presència confederal en aquest.
El juny de 1937 demanà en un míting el retorn de la CNT-AIT al Govern de la República Espanyola.
A finals de 1937 s'integrà en el Consell del Banc de Crèdit Local.
En 1937 publicà la conferència Problemas vitales de la actualidad, que havia fet el 25 de febrer d'aquell any al Teatre Llibertat de València, i 1938 prologà el llibre de Joan Peiró Belis Problemas y cintarazos.
El triomf militar franquista en 1939 l'agafà a Califòrnia (EUA) fent propaganda republicana i s'exilià a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).
Partidari de la CNT col·laboracionista en el Govern de la República en l'Exili, l'octubre de 1944 va ser nomenat secretari de Relacions del Comitè Nacional de la CNT en el Exterior en el decurs del Ple confederal celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), ciutat en la qual s'establí.
També fou membre de la Junta Espanyola d'Alliberament (JEL).
El maig de 1945 assistí al Primer Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT), celebrat a París (Illa de França).
Entre 1945 i 1946 participà en nombrosos mítings i conferències (Marselha, Montpelhièr, Perpinyà, La Sala, Tolosa de Llenguadoc i altres localitats).
En 1947 va ser nomenat secretari polític del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior, amb seu a Tolosa de Llenguadoc.
Posteriorment emigrà a Veneçuela i, amb Joan Campà Claverol, Manuel Lara i Moya, s'adherí la CNT col·laboracionista.
En 1966 se li va retre un homenatge a Caracas (Veneçuela) per part del «Nucli de la CNT» en l'exili.
En 1970, després de trenta anys d'exili, retornà a València i treballà de nou al port.
Durant la seva vida col·laborà en diferents publicacions periòdiques, com ara Cultura Libertaria, ¡Despertad!, Diciembre, España Nueva, Exilio, Nosotros, Sindicalismo, Solidaridad Obrera i altres.
Domingo Torres Maeso va morir el 25 de juny de 1980 al Centre Sanitari Municipal de València i va ser inhumat al cementiri d'aquesta ciutat.
Des de l'1 d'agost de 1980 existeix una plaça amb el seu nom a València.
L'octubre de 2018 la Delegació de Cultura de l'Ajuntament de València restaurà el seu retrat, que es troba al passadís que porta al Museu Històric del consistori.
La seva germana, Amelia Torres Maeso, també va ser anarquista i militant de «Mujeres Libres».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada