Necrològica d'Eduardo Sanjuán Castro apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 15 de gener de 1994
El 28 de novembre de 2017 es va publicar que "El 28 de novembre de 1993 mor a Madrid el periodista anarcosindicalista Eduardo Sanjuán Castro" i que havia nascut en 1901. Ara tenim més dades. El 16 de novembre de 1901 neix a Santa Cruz (La Palma, Illes Canàries).
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 16 de novembre de 1901 neix a Santa Cruz (La Palma, Illes Canàries) el periodista anarcosindicalista Víctor Eduardo Sanjuán Castro
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili, i va ser internat en diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el de la Platja d'Argelers de la Marenda (Plana del Rosselló, Rosselló). En 1940 estava integrat en una Companyia de Treballadors Estrangers a Bourges (Cher)
Eduardo Sanjuán Castro: El 16 de novembre de 1901 neix a Santa Cruz (La Palma, Illes Canàries) --alguns citen erròniament San Andrés y Sauces (La Palma, Illes Canàries)-- el periodista anarcosindicalista Víctor Eduardo Sanjuán Castro. El seu pare es deia Calixto Sanjuán i Dolores Castro.
Des de molt jove formà part del moviment llibertari i fou un dels fundadors del Sindicat d'Obrers del Tabac de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de les Illes Canàries.
Durant les dècades del vint i del trenta del segle XX fou un dels principals animadors del moviment llibertari canari, juntament amb Antonio Vidal Arabí, Antonio Hernández i Horacio de Paz Martín.
En els anys vint del segle XX es traslladà a Barcelona.
El 24 de març de 1924 negocià a Madrid (Madrid, Castella la Nova) amb el general Godofredo Nouvilas, secretari del Directori del general Miguel Primo de Rivera, l'indult del seu amic, el dibuixant anarquista Alfons Vila Franquesa (Shum o Joan Baptista Acher), condemnat a mort per l'Audiència Provincial de Barcelona.
En 1925 col·laborà en la revista barcelonina Vértice.
En 1926 publicà a Sabadell (Vallès Occidental) la biografia Shum íntimo, sobre el seu amic.
El 6 de setembre de 1934 va ser detingut a La Orotava (Tenerife, Illes Canàries) acusat de ser enviat per la CNT-AIT per a atiar la vaga entre el sector tabaquer, però va ser alliberat dies després.
El 28 de setembre de 1935 va ser novament detingut a Tenerife, juntament amb altres companys (Ángel Domínguez, Alberto Herrera Rodríguez, Alfonso Jorge Frías, Ángel Mejías Zamorano, Diego Rodríguez Alberto, Tomás Rodríguez Benítez, i Juan Yanes Pérez), per desencadenar una vaga entre els obrers tabaquers de l'illa.
En 1936 fou membre del Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de la CNT-AIT i en 1937 membre de la seva Secció de Periodistes. També en 1936 col·laborà en Mi Revista.
Durant la Guerra Civil fou membre de les Milícies Canàries Antifeixistes, del Front Antifeixista de Canàries, del Comitè de Gerència de la Companyia Arrendatària de Tabacs i del Comitè Antifeixista de Canàries a Barcelona i, amb Horació de Paz, formà part del Batalló «Canarias», creat per aquest últim comitè. Horacio de Paz i ell van se anomenats Los Cubanitos.
Amb altres companys del Comitè Antifeixista de Canàries (Hernández, Nóbrega, De Paz Martín i Vidal Arabí), participà en diverses activitats la finalitat de les quals era provocar un aixecament al Marroc sota sobirania espanyola.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili, i va ser internat en diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el de la Platja d'Argelers de la Marenda (Plana del Rosselló, Rosselló). En 1940 estava integrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Bourges (Cher, Centre-Val de Loire).
Després de la mort del dictador Francisco Franco, fou membre del Sindicat de Pensionistes i Jubilats de la CNT-AIT de Madrid, ciutat on participà en el moviment llibertari local.
Algunes fonts li atribueixen l'autoria del llibre La tragèdia de Benagalbón, obra de l'advocat republicà Eduardo Sanjuán Albi, i mesclen dades biogràfiques d'ambdós, segons exposa el portal Anarcoefemèrides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada