MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'1 de novembre de 1902 neix a Cala (El Perelló, Baix Ebre) l'anarcosindicalista Marià Callau Martí
Militant de la CNT-AIT, el setembre de 1938, quan era alcalde de Vilanova i la Geltrú, va ser mobilitzat amb la seva lleva de 1923 i l'octubre destinat a Castellar del Vallès, on fou comissari polític d'una companyia de Fortificacions
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després va ser incorporat a les Companyies de Treballadors Estrangers
Marià Callau Martí: L'1 de novembre de 1902 neix a Cala (El Perelló, Baix Ebre) l'anarcosindicalista Marià Callau Martí. El seu pare portava els mateixos nom i llinatges que ell. En 1906 la seva família es traslladà a Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
Milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i participà activament en multitud de manifestacions.
Després de treballar en diverses empreses, fou contramestre de la fàbrica tèxtil de la Rambla.
Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària de 1936, entrà a formar part del control obrer de la fàbrica on treballava i va ser membre del seu Comitè Revolucionari.
El 17 d'octubre de 1936 entrà a formar part del Consell Municipal de Vilanova i la Geltrú, òrgan legal que substituïa el Comitè Revolucionari, com a regidor per la CNT-AIT i fou representant en la Junta Local de Defensa Passiva.
El novembre de 1937 encapçalà la Comissió Municipal d'Economia, Treballs i Obres Públiques.
L'agost de 1938 presidí la Comissió Municipal de Control i Racionament de Queviures i passà a ser alcalde accidental.
El setembre de 1938, quan era alcalde, va ser mobilitzat amb la seva lleva de 1923 i l'octubre destinat a Castellar del Vallès (Vallès Occidental, Catalunya), on fou comissari polític d'una companyia de Fortificacions.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després va ser incorporat a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
Pogué reunir-se amb la seva família i durant l'Ocupació lluità contra els nazis dins de la Resistència francesa i pogué fugir dels alemanys i de ser internat en camps de concentració nazis.
Marià Callau Martí va morir el 7 d'abril de 1945 a l'Hospital de Sainte Marguerite de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada