Notícia de l'atemtat a la casa de Justo Val Franco apareguda en el periòdic madrileny ABC del 19 de juliol de 1934
El 2 de febrer de 2016 es publicà que "el 2 de febrer de 1978 mor a Perpinyà l'anarquista i anarcosindicalista Justo Val Franco. Havia nascut en 1902 a Albalate de Cinca". Ara sabem que havia nascut a Albalate de Cinca (Cinca Meyo) el 12 de novembre de 1902.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 12 de novembre de 1902 neix a Albalate de Cinca (Cinca Meyo Osca) l'anarquista i anarcosindicalista Justo Val Franco
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Milità a l'exili com a llibertari i morí el 2 de febrer de 1978 al seu domicili de Perpinyà
Justo Val Franco: El 12 de novembre de 1902 neix a Albalate de Cinca (Cinca Meyo Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Justo Val Franco. El seu pare es deia José Val i la seva marem Justa Franco.
Fill d'una família benestant, tingué una bona educació, però encara adolescent s'instal·là a Barcelona, on treballà en diversos oficis, especialment en la construcció.
S'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT), representant el sindicat a la fàbrica i a la Junta Sindical.
En 1923, en el decurs de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, la seva militància l'obligà a exiliar-se a Occitània, on col·laborà en les activitats insurgents contra la Dictadura, participant activament el 7 de novembre de 1924 en l'aixecament de Bera (Bortziriak, Iruñeko Merindadea, Nafarroa, Euskal Herria), en el qual va ser ferit i detingut.
El 13 de gener de 1927 va ser jutjat en consell de guerra per aquests fets, juntament amb altres 32 companys, i fou condemnat a 10 anys de presó. Restà més de sis anys empresonat, temps que aprofità per formar-se culturalment.
Un cop lliure, amb la República d'Abril en 1931 retornà a Albalate de Cinca, on entrà a formar part del grup anarquista al voltant de Félix Carrasquer Launed, amb qui efectuà gires de conferències, col·laborant en els seus projectes pedagògics, propagandístics, sindicals i teatrals.
Durant els anys republicans fou primer secretari de la CNT-AIT d'Albalate i del Comitè Comarcal del Cinca. Per aquestes activitats va ser empresonat, però fou alliberat per la pressió popular.
Abans de la guerra, s'integrà en una col·lectivitat al seu poble i s'uní lliurement amb Esperanza Casado, fet molt cridaner en una societat rural com aquella.
Participà en la insurrecció comunista llibertària de desembre de 1933 i fugint de la repressió --el 18 de juliol de 1934 la seva casa d'Albalate de Cinca va ser incendiada com a represàlia-- visqué a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) fins juliol de 1936.
Durant els anys de la Guerra Civil fou secretari comptable en una col·lectivitat pagesa lleidatana, alhora que ajudà a organitzar les col·lectivitats del seu poble.
El 22 d'agost de 1936 assistí, amb José Alberola Navarro i Manuel Lozano Guillén, a l'assemblea que se celebrà a Albalate de Cinca on es debaté sobre «el mitjà o manera d'estructurar una nova economia natural i proletària» i on van ser representats els 21 pobles de la comarca del Cinca Meyo.
També fou membre del Comitè Provincial de Lleida de la CNT-AIT.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Acabà instal·lant-se a Carpentràs (Vauclusa, Provença, Occitània), on treballà de pagès.
Durant els anys seixanta del segle XX s'establí a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), on, molt fatigat, va ser feina de paleta.
En l'exili sempre milità en el moviment llibertari, però no exercí càrrecs orgànics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada