Juan Antonio Salvo Tisaire

Necrològica de Juan Antonio Salvo Tisaire apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 24 de juliol de 1978

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de novembre de 1901 neix a Vilanova de Sixena (Monegros) l'anarcosindicalista Juan Antonio Salvo Tisaire 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. I el juliol de 1941 va ser enrolat en la 123 Companyia de Treballadors Estrangers 

Juan Antonio Salvo Tisaire: El 24 de novembre de 1901 neix a Vilanova de Sixena (Monegros, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Juan Antonio Salvo Tisaire.  

De molt jove emigrà al Principat de Catalunya, treballà de electricista i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Després de la caiguda de Lleida (Segrià, Terres de Ponent) a mans de les tropes feixistes, marxà cap a Barcelona, on treballà al port d'aquesta ciutat.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat al camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. I el juliol de 1941 va ser enrolat en la 123 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat al departament de Lot enquadrat en el 508 Grup Departamental. Finalment va ser destinat al 513 Grup Departamental per a efectuar tasques d'electricista en la construcció de la fàbrica de pólvora de Le Haugar (Alta Garona, Occitània).  

A finals d'agost de 1941, després d'haver-se lliurat als alemanys els quals el tenia fitxat com a «perillós», aconseguí fugir i arribar a Murèth (Alt Garona, Occitània), on trobà la seva companya i els seus quatre infants.  

L'Oficina Nacional Industrial de l'Azot (ONIA) el contractà com a electricista, però com que el buscaven, va haver d'abandonar la feina per amagar-se a casa d'un company a Pàmias (Arièja, Occitània).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista tornà a ser contractat per l'ONIA i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Murèth.  

Quan tenia 60 anys es retirà per invalidesa, però hagué de cuidar la seva companya paralitzada des de feia anys.  

Antonio Salvo Tisaire va morir el 9 de març de 1978 a la Policlínica de la Lèze de La Gardèla de Lesa (Alta Garona, Occitània), sis mesos després d'haver patit una operació a resultes d'un càncer.