Josep Cinca Vilagener

Necrològica de Josep Cinca Vilagener apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 15 de setembre de 1963

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de novembre de 1899 neix a Sant Vicenç de Castellet (Bages) el tipògraf anarquista i destacat anarcosindicalista Josep Cinca Vilagener 

Des d'agost de 1936 i fins després de les Jornades de Maig de 1937 fou regidor per la CNT-AIT del Consell Municipal de Sabadell 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat al camp de concentració de Beau-Désert de Merinhac (Gironda), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Entre 1942 i 1945, deportat a Alemanya, patí un camp nazi  

Josep Cinca Vilagener: El 15 de novembre de 1899 neix a Sant Vicenç de Castellet (Bages) --alguns citen erròniament Manresa (Bages)-- el tipògraf anarquista i destacat anarcosindicalista Josep Cinca Vilagener --a vegades el seu primer llinatge citat Sinca--. El seu pare es deia Josep Cinca i la seva mare, Rosa Vilagener.  

Començà a militar en l'adolescència en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i es va veure obligat a passar a Barcelona.  

Durant una època fou conserge del Centre Obrer del carrer Serrallonga de Barcelona i hagué de patir nombroses provocacions policíaques.  

També perseguit a Barcelona per la Guàrdia Civil, fugí cap a Tarragona (Tarragonès), on formà part del Centre d'Estudis Socials (CES), als costat d'Hermós Plaja Saló i de Felipe Alaiz de Pablo, i entre 1919 i 1921 treballà de maquinista a la impremta confederal «Gutenberg» de Tarragona. Ajudà Felipe Alaiz a la publicació de l'òrgan confederal El Trabajo.  

També participà, amb Joan García Oliver, a l'organització de la Federació Comarcal de Sindicats de Reus (Baix Camp) de la CNT.  

En 1921, per mor de la repressió, s'instal·là a l'Arbóç (Baix Penedès) i durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera a Sabadell (Vallès Occidental), on treballà en la impremta de Joan Sallent.  

En aquests anys col·laborà en nombroses publicacions llibertàries, com ara Los Galeotes (1921) de Tarragona.  

En 1923 era secretari de la CNT de Manresa i participà en diversos mítings, motiu pel qual va ser empresonat fins octubre d'aquell any.  

Entre 1925 i 1927 fou l'administrador de l'editorial «Crisol» de Sabadell, d'Hermós Plaja Saló.  

En aquests anys fou assidu de les tertúlies («debats contradictoris») a Barcelona que realitzaven destacats militants (Felipe Alaiz de Pablo, Fortunato Barthe, Jaume Rosquillas Magrinyà, Hermós Plaja Saló, Jaume Vilajuana Padrós i alguns altres).  

Entre l'11 i el 16 de juny de 1931 fou delegat pel Sindicat Únic d'Arts Gràfiques i de la Federació Local de Sindicats de Sabadell al III Congrés Confederal de la CNT que se celebrà a Madrid (Madrid, Castella la Nova), on s'encarregà de presentar la ponència sobre publicacions confederals.  

S'oposà a l'estratègia trentista d'Ángel Pestaña Núñez i a la línia de Josep Moix Regàs, que amb molts militants trentistes de Sabadell es passaren al camp stalinista (finalment la UGT i en 1936 el PSUC), i fundà, amb Bru Lladó Roc i Edgardo Ricetti, el Sindicat d'Oficis Varis de Sabadell de la CNT-AIT.  

El 19 de gener de 1936 participà, amb altres (Francisco Ascaso, Joan García Oliver i algun altre militant) en un míting contra la pena de mort i el feixisme al teatre Los Campos de Recreo de Sabadell, però amb l'objectiu real de fer costat la candidatura del Front d'Esquerres (Front Popular).  

Durant la revolució col·lectivista autogestionària fou membre del Comitè de Propaganda del seu sindicat i va ser nomenat, l'agost de 1936, representant de la CNT-AIT en la Regidoria d'Indústries de Guerra del nou consistori de Sabadell.  

El febrer de 1937, quan els stalinistes del PSUC aconseguiren el control de la Conselleria de Defensa com a conseqüència de la reorganització municipal, va anar a la Comissió Permanent de la Conselleria d'Obres Públiques i a la d'Indústries de Guerra.  

Durant les «Jornades de Maig» d'aquell any, mantingué contactes amb les patrulles anarquistes que controlaven els carrers barcelonins i amb els delegats del Comitè Regional de la CNT-AIT. Per aquest motiu, va ser acusat pels regidors de Consell Municipal i es va veure obligat a abandonar-lo definitivament.  

També en 1937 fou redactor del periòdic Superación. Órgano de la CNT-FAI de Sabadell y su comarca de Sabadell, dirigit per Felipe Alaiz.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat al camp de concentració de Beau-Désert de Merinhac (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Durant l'Ocupació alemanya va ser detingut i deportat cap el 1942 a un camp nazi a Alemanya. Aguantà fins a l'alliberament del camp, però amb la salut molt malmenada.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là amb la seva companya, Montserrat Llauradó, i el seu fill Crisol a Salindres (Gard, Occitània), on treballà en una fàbrica de productes químics, i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Alèst (Gard, Occitània).  

Josep Cinca Vilagener, que patí nombroses operacions a Montpelhièr (Erau, Occitània) a resultes de malalties professionals, va morir el 12 d'agost --alguns citen erròniament l'11 d'agost-- de 1963 d'un atac cerebral al seu domicili de Salindres i va ser inhumat dos dies després a la mateixa localitat. Cal no confondre Josep Cinca Vilagener amb un altre Josep Cinca, un dels pistolers més sagnants del «Sindicat Lliure» i amic íntim del governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido.