Joan Lluís i Mas

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'11 de setembre de 1900 neix a la l'Escala (Baix Ter) l'anarcosindicalista Joan Lluís i Mas 

Membre de la CNT-AIT de l'Escala, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Sortí d'un camp per enrolar-se en una Companyia de Treballadors Estrangers. Fet presoner pels alemanys el juny de 1940 i portat a Alemanya en Stalag. Fou envia com àtrida al camp nazi de Mauthausen. Morí el 29 de setembre de 1941 al camp auxiliar de Gusen 

Joan Lluís i Mas: L'11 de setembre de 1900 neix a la l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà), aleshores dia festiu local de Sant Martí d'Empúries, l'anarcosindicalista Joan Lluís i Mas. 

Afiliat al Sindicat Únic d'Oficis Diversos de la CNT-AIT de l'Escala, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Sortí d'un camp per enrolar-se en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) de l'Exèrcit francès.     

Fou fet presoner pels alemanys en el decurs de juny de 1940 i portat a Alemanya en un Kriegsgefangenen-Mannschafts-Stammlager (Stalag), que vol dir «camp de base de guarnició de presoners de guerra». Finalment, com no era ciutadà francès i el Govern espanyol franquista no el considerava espanyol va anar a parar com apàtrida al camp nazi de Mauthausen, a l'Alta Àustria (Àustria), on també hi van anar companys seus veïns de l'Escala, tots de la CNT-AIT i alguns de les Joventuts Llibertàries (els que van sobreviure van ser Pere Freixa i Colomer, Fèlix Girona i Callol i Josep Nicolau i Vicens, i els hi van deixar la vida, Miquel Costa i Saló, Francesc Estela i Caballé, Josep Corti Sanpielmo (o Cori Sampietro), Joaquim Ibáñez Elhombre, Joan Pagès i Granollers, els germans Llibert i Pere Parona i Quintana i com ell mateix).  

Joan Lluis i Mas no va durar gaires més d'un any de presoner en aquelles dures condicions i morí dels patiments i treballs forçats d'esclau en mans dels nazis SS el 29 de setembre de 1941 al camp auxiliar, anomenat comando, de Gusen (Alta Àustria, Àustria).    

Està previst que als carrers de l'Escala s'instal·laran nou plaques Stolpersteine en homenatge a les víctimes del nazifeixisme: els vuit morts entre Mauthausen i els seus anomenats comandos de Gusen i Zement, a més de l'escriptor i poeta escalenc, també afiliat anarcosindicalista, Jaume Pellicer i Lleonart, mort entre el 2 i el 5 de juliol de 1944 per asfixia en un vagó de tren de camí cap el camp de Dachau.