Jaume Pujolàs i Colobrans

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 de novembre de 1901 neix a Santa Pau (la Garrotxa) l'anarcosindicalista Jaume Pujolàs i Colobrans 

Des del 14 de novembre de 1936 fins el 2 de desembre de 1938 (quan fou mobilitzat per l'Exèrcit Popular de la República Espanyola) va ser regidor de Sanitat al Consell Municipal per la CNT-AIT a Sant Celoni 

Igual que una cinquantena de veïns de Sant Celoni marxà a l'exili en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, passant la frontera del Pirineu Oriental i essent internat als camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir dels camps es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers, on, el juny de 1940 durant l'Ocupació alemanya, va ser empresonat, deportat i internat com 'apàtrida' al camp de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) el 27 de gener de 1941, després de passar per un Stalag a Alemanya 

Jaume Pujolàs i Colobrans: El 13 de novembre de 1901 (altres fonts diuen 1900) neix a Santa Pau (la Garrotxa) l'anarcosindicalista Jaume Pujolàs i Colobrans. A casa seva tenien una fusteria que es va incendiar. Aquest incendi va fer que marxés de Santa Pau amb la seva família, que es va establir a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental), on milità en el moviment llibertari. 

Durant la Guerra Civil, des del 14 de novembre de 1936 fins el 2 de desembre de 1938 (quan fou mobilitzat per l'Exèrcit Popular de la República Espanyola) va ser regidor de Sanitat al Consell Municipal per la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Sant Celoni. El compromís mantingut durant la guerra va fer que --igual que una cinquantena de veïns del municipi-- marxés a l'exili en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passant la frontera del Pirineu Oriental i essent internat als camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir dels camps de concentració francesos es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), on, el juny de 1940 durant l'Ocupació alemanya, va ser empresonat, deportat i internat com 'apàtrida' al camp de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) el 27 de gener de 1941, després de passar per un Stalag (camp alemany de tria de presoners de guerra) a Alemanya. 

El 5 de maig de 1945 quan soldats de l'Exèrcit nord-americà van arribar al camp nazi de Mauthausen un comitè de resistència ja s'havia apoderat d'aquest i unes banderes de la República espanyola havien substituït les banderes nazis alemanyes. En aquest autoalliberament insurgent, els presos de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) s'havien destacat. Els nord-americans, sorpresos, es van trobar penjada sobre el portal d'entrada al camp una gran pancarta en la que se llegia: «Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras». Els supervivents aplegats en els comitès txec, espanyol, franco-belga, grec, alemany, italià, iugoslau, hongarès, austríac, polonès, rus, albanès, holandès, suís, luxemburguès i romanès van escriure: "Finalment, les portes d'un dels camps més terribles i més sagnants s'obren, les del camp de Mauthausen […] recordant la sang vessada per tots els pobles, i els milions d'éssers humans sacrificats, assassinats, immolats pel feixisme nazi, jurem no abandonar mai el camí que ens hem traçat. […] Ajuda'ns en la nostra tasca". 

L'anarcosindicalista Jaume Pujolàs va sobreviure per veure l'alliberament el dia 5 de maig de 1945. Això no obstant, va morir al cap de poc temps, en 1949 a Sant Celoni. 

El diumenge 19 de novembre de 2017 en el marc de les Jornades de memòria històrica de Sant Celoni hi va participar l'Amical de Mauthausen i altres camps. Van participar-hi alumnes de batxillerat que han viatjat a Mathausen aquests dos darrers cursos, i vam fer un acte al cementiri recordant la història de Jaume Pujolàs i Colobrans, que va patir la deportació al camp de concentració de Mathausen, i també es va explicar perquè es fa el viatge cada curs amb l'Amical a l'Alta Àustria. 

L'Ajuntament de Santa Pau recordarà tres veïns que van estar als camps de concentració nazis a l'Alta Àustria i a Baviera. Dues persones van estar als camps nazis de Mauthausen i Gusen (Alta Àustria, Àustria) i una altra, a Dachau (Baviera). Faran una programació de xerrades, exhibició de documentals, tallers i homenatges pòstums. Segons va explicar la regidora Cristina Capó, la idea és fer un homenatge a la memòria dels veïns deportats. L'acord va ser aprovat per unanimitat en un ple ordinari. Durant la sessió, l'alcalde, Pep Companys, va plantejar que l'Ajuntament vol involucrar tota la societat del poble en l'acord per a la memòria dels republicans. Va valorar que li agradaria la participació de l'escola en un projecte que donarà a conèixer arreu del món els veïns de Santa Pau que van patir als camps nazis. La regidora d'Educació i Joventut, Cristina Capó va explicar que l'acord aprovat comporta el compromís de pagar 500 euros anuals a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més. Capó va precisar que el conveni contempla que l'Amical de Mauthausen i altres camps faci xerrades, passi documentals i organitzi activitats vinculades a la memòria històrica i la prevenció del feixisme. Havien programat actes per als dies 1,2 i 3 de maig de 22020 però el decret espanyol d'estat d'alarma els ha fet anul·lar-ho. 

La recuperació de la memòria de la Segona República a Santa Pau va començar amb els treballs de l'historiador Albert Planas sobre la Guerra Civil a Santa Pau. Fa poc temps, Planas va investigar la figura de l'alcalde president del Consell Municipal per la CNT-AIT Joan Pinsach i Soler (Santa Pau, 01/04,1898-Girona, 22/10/1939). Era un pagès llibertari compromès amb el sindicalisme agrari. En el temps que va estar a l'alcaldia va impulsar projectes molt rellevants. El van afusellar al cementiri vell de Girona el 22 d'octubre de 1939. L'Ajuntament, el grup d'història del poble, Memorial Democràtic, i el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca van posar una placa a la casa on havia viscut. 

L'Ajuntament de Santa Pau el dimecres 23 de setembre de 2020 va aprovar una moció per a la instal·lació de tres plaques «stolpersteine» en record de Lluís Masó Subiràs (Santa Pau, 1905 - Mauthausen-Gusen, Alta Àustria, 1941), Jaume Pujolàs Colobrans (Santa Pau,1901 - Sant Celoni, Baix Montseny, Vallès Oriental, 1949) i Miquel Clavaguera Serra (Santa Pau, 1912 - Montoriol, Aspres. Rosselló, 1984). La moció va ser presentada pel grup municipal Units per Santa Pau, que té majoria absoluta. La iniciativa és del grup d'investigació de Memòria Històrica de Santa Pau, encapçalat per l'historiador Albert Planas i la regidora Cristina Capó. Les llambordes «stolpersteine» seran col·locades en un espai de memòria que es passarà a denominar Mirador o plaça Lluís Masó Subiràs. Segons Cristina Capó, «es tracta de construir un espai de memòria per als represaliats del feixisme; un espai on la mainada de l'escola plantarà una olivera i que ha de servir per rescabalar la memòria dels que van haver de marxar». La intenció del grup d'investigació de Memòria Històrica de Santa Pau és fer un acte commemoratiu el dia de la posada dels «stolpersteine». La idea és que hi hagi familiars dels tres homenatjats i també la presència del creador dels «stolpersteine», l'artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947). Es famós per haver creat el projecte «stolpersteine», que traduït literalment significa pedra de topada. Es tracta de llambordins que sostenen una placa commemorativa amb els noms i les dates de naixement i mort de persones deportades o assassinades pel règim nazi. La funció dels «stolpersteine» és recordar les víctimes i alhora impactar els vianants en el record d'un règim que va detenir, perseguir i assassinar milers de persones pel seu origen, nacionalitat o ideologia. Ara, hi ha més de 50.000 «stolpersteine» repartits per Europa, però si es té en compte que les víctimes es compten en milions, hi ha feina per generacions.  

Segons explica Cristina Capó, la idea del projecte «stolpersteine» no solament abasta les persones assassinades. «També hi volem incloure els supervivents, els refugiats i les persones que davant d'un destí de sofriment van optar pel suïcidi». Capó defineix els «stolpersteine» com una manera de reunir les famílies i grups de persones separades per la deportació.