Inici de mobilització a l’Escala per salvaguardar dels darrers testimonis materials/patrimonials al patí de Can Serrats de la fortificació borbònica (1711) a l’entorn de l’antiga Casa Gran

Inici de mobilització a l'Escala per salvaguardar dels darrers testimonis materials/patrimonials al patí de Can Serrats de la fortificació borbònica (1711) a l'entorn de l'antiga Casa Gran  

Una innecessària rotonda al Passeig Lluís Albert destruirà testimonis arquitectònics de la fortificació de 1711, durant la Guerra de Successió   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 18/11/2020.- En arriba aquesta informació sobre el darrer ple ordinari de l'Ajuntament de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) que va aprovar una partida de 260 mil euros en el capítol d'inversions i l'aprovació de la modificació puntual del Pla General. Cosa que va comportar l'aprovació inicial i exposició pública durant un mes d'aquesta modificació que planteja l'ampliació de voreres, la inclusió de carril bici i doble carril de circulació de vehicles amb gir (rotonda davant la Casa Gran amb l'expropiació del patí de les antigues drassanes Sala, a Can Serrats) al final del passeig Lluís Albert. 

La modificació es va aprovar quasi per unanimitat. Tots els regidors i les regidores, excepte el de Gent de l'Escala, Carles Carlà, van votar-hi a favor. Carlà es va abstenir amb la queixa que el govern municipal no facilita tota la informació. 

Patrimoni de Can Serrats 

Amb el gir/rotonda al terreny expropiat es volen destruir els darrers testimonis materials/patrimonials al patí de Can Serrats de la fortificació borbònica (1711), en forma d'estrella, a l'entorn de la Casa Gran: el mur de llevant, al passeig Lluís Albert, conserva unes espitlleres de 1711, tapiades en aquest, i a la part nord del patí de la finca es conserva una arcada de portal d'aquesta fortificació, ben conservada.   

Altres consideracions culturals i històriques del patí afectat 

Arran del desallotjament de les drassanes Sala de l'edifici del Salvavides, a la Punta, que fou enderrocat per fer-hi l'Ajuntament una esplanada al lloc, l'empresa es traslladà a can Serrats i aquest patí era part de les drassanes fins el seu canvi d'ubicació, exactament al port de la Clota Grossa. 

Durant la Segona Guerra Mundialinterimperialista i el temps en que el periodista i escriptor Josep Pla s'allotjava sobre la fàbrica de salaó Callol Serrats aquest polèmic intel·lectual (primer va ser espia franquista a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) durant la nostra Guerra Civil i després dels aliats durant la Segons Guerra Mundial interimperialista) feia de receptor de pilots aliats caiguts en zona ocupada per l'Exèrcit alemany (fins l'agost de 1944 quan la Catalunya Nord va ser alliberada pels partisans dels FTP i de les FFI) i passats en barca per contrabandistes fins a l'Escala des de la costa del Rosselló, al mateix temps que passava als consolats nord-americà i britànic de Barcelona informació que rebia d'antenes de la xarxa aliada de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) i de Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) --també comptant amb alguns antics agents franquistes en temps de la Guerra Civil després passats a les xarxes nord-americanes i britàniques--, com també investigació pròpia des del menjador de ca la Nieves quan hi dinaven oficials de l'Exèrcit alemany desplaçats des de la Catalunya Nord ocupada, sobre activitats del comandament alemany a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).  

Pla passava les nits al cafè Bofill (ara Hotel Voramar), també situat al Passeig Lluís Albert, que aleshores no tancava mai, acompanyat per l'amo, Quimet Bofill Sureda, que per dissimular jugava al billar, i l'advocat Paco Albert Paradís. Era durant algunes nits quan arribaven al cafè els pilots i quadres de França Lliure del general De Gaulle, essent amagats a les drassanes, tot entrant pel patí ara afectat per l'Ajuntament, fins que en taxis eren portats al contacte que hi havia a l'Hotel Ritz de Barcelona, on els recollien agents nord-americans i britànics.  

Fins i tot Pla es va fer una embarcació a les drassanes Sala i amb el pintor escalenc Rafel Ramis feia inspeccions litorals fins a la frontera (poc després de l'Alliberament de 1944, Ramis deixà per molts anys l'Escala i s'establí a l'Argentina fins que tornà).  

Tot plegat comportà unes importants entrades de diner no previst abans de l'establiment de Josep Pla al Passeig Lluís Albert de l'Escala en temps de misèria de la nostra postguerra. I el patí de Can Serrats --aleshores lloc de treball de les drassanes Sala-- hi jugà un paper clau, com el cafè Bofill i el restaurant de ca la Nieves, aleshores al carrer del Port. 

Ens indiquen que l'Ajuntament de l'Escala, en els darrers governs del PSC, està determinat ha destruir com a consistori i també deixar destruir per part dels interessos immobiliaris privats de tot el seu patrimoni arquitectònic i històric dels segles XVI-XIX del nucli urbà originari del "Port de l'Escala d'Empúries", com es deia en la documentació del segle XVII.  

Les mateixes fonts exposen que és d'esperar que aquesta vegada els propietaris de la finca de Can Serrats posin pals a les rodes dels disbarats de l'Ajuntament retardant el que sigui possible, al tribunals, l'expropiació del seu pati. Del contrari, ens quedarem sense els darrers testimonis de la fortificació borbònica de 1711. No obstant, diversos col·lectius socials i diverses entitats en defensa del patrimoni arquitectònic es mobilitzaran per impedir la destrucció d'aquests testimonis de principis del segle XVIII. Consideren que també seria ètic i responsable que els grups municipals de l'oposició municipal (ERC, JxC i Comuns) retirin el seu suport a la decisió del govern municipal en el cas del gir/rotonda de Can Serrats, seguin l'opció opositora de Gent de l'Escala.