Hi ha en tràmit un parc eòlic amb deu aerogeneradors al límit del Parc Natural de l'Albera, a la Jonquera i Cantallops

Hi ha en tràmit un parc eòlic amb deu aerogeneradors al límit del Parc Natural de l'Albera, a la Jonquera i Cantallops

Un projecte de parc eòlic correspon a deu aerogeneradors de 200 metres d'altura a la zona de l'Albera, que ja estan en tràmit i l'impulsa l'empresa ENEL Greenpower España S.L, qui planteja instal·lar els deu molins en boscos limítrofs amb el Parc Natural de l'Albera i ocupar una superfície de 740 hectàrees als termes de la Jonquera i, en una petita part, de Cantallops 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 19/11/2020.- Ja hi tornem a ser. Després de deu anys de treva, amb la pluja de milions que han d'arribar de la Unió Europea per la reconstrucció econòmica, les multinacionals i els especuladors que viuen del Butlletí Oficial de l'Estat ja han vist un nou nínxol per enriquir-se a costa de destruir el paisatge empordanès. Tot amb la inestimable ajuda de la consellera cessada Àngels Chacón (PDeCAT), que abans que la fessin fora va deixar la seva contribució a la comarca de l'Alt Empordà: la liberització i afavoriment de macroprojectes eòlics sense consens amb el territori. 

Comencen a entrar als municipis de l'Albera projectes eòlics. A la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), a Capmany (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) i de ben segur que gairebé a tots els municipis petits de l'Alt Empordà. Projectes industrials de 10 o 12 aerogeneradors de 200 metres d'altura que òbviament es projecten en espais rústics, agrícoles i naturals i que necessiten vials forestals de 10 metres d'amplada per arribar-hi. Òbviament, molt pocs projectes en espais industrials, urbans i on el sòl és més car. És molt més lucratiu destrossar paratges naturals. Com no podria ser d'altra manera, tots aquests projectes tirats endavant per les grans companyies estractives energètiques o per UTES creades expressament per captar el manà europeu aprofitant el BOE i les relacions de poder. 

Fa fa 12 anys, es va decidir el traçat de les torres d'alta tensió de la MAT/THT. Aquest projecte tenia un alt impacte paisatgístic i sota la mediació de Mario Monti es va decidir soterrar el tram entre Santa Llogaia d'Alguema (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat de Besalú) i Baixàs (Riberal, Rosselló, comtat de Rosselló) justament per l'impacte paisatgístic que suposaria. I per la consciència que aquesta zona ja suporta el corredor d'infraestructures que suposa l'AP7, N2 i el TGV. Aquesta decisió, el soterrament, va tenir un cost deu vegades més alt del que seria si el tram fos aeri. Com es pot entendre que ens gastin milions d'euros europeus per soterrar la MAT/THT de cara a mantenir el paisatge del Pirineu i ara aquest es malmeti pels interessos d'alguns i sense que el territori afectat hi hagi d'estar d'acord.  

A més, fa anys, amb la primera onada d'especulació eòlica de la comarca de l'Alt Empordà es va consensuar entre els Ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal i els diferents actors socials els espais de desenvolupament prioritari d'aquest tipus d'energia: a l'entorn del corredor d'infraestructures i zones que minimitzessin l'impacte paisatgístic. Amb els canvis promoguts per l'anterior consellera del Govern de la Generalitat això salta pels aires. I tornem al campi qui pugui.  

L'oposició no vol dir que s'està en contra de l'energia eòlica i solar. No, ni parlar-ne, s'està en contra de l'especulació eòlica i de l'impacte dels macroprojectes industrials. Cal apostar per la planificació energètica comarcal, fomentar les energies amb menys impacte paisatgístic, prioritzar els emplaçaments de generació energètica propers als consumidors d'aquesta i amb accessos existents i de fàcil evacuació de l'energia, és necessari fomentar l'autogeneració energètica, regular les altures en espais sensibles i evitar aquest tipus d'instal·lacions en zones on no es deixaria instal·lar qualsevol altre tipus d'indústria. Generació d'energia verda però no a cost de carregar-nos els pocs atractius que ens queden. Ja n'hi ha prou amb la destrossa que fan les immobiliàries a la Costa Brava amb la construcció a l'entorn natural per ara patir megaprojectes energètics. La coartada «verda» no pot valer perquè els de sempre facin i desfacin amb el que és de tothom. 

Hi ha en tràmit un parc eòlic amb deu aerogeneradors al límit del Parc Natural de l'Albera, a la Jonquera 

Tretze entitats en defensa del territori de l'Alt Empordà alerten de l'«allau» de projectes arreu de la comarca relacionats amb el desplegament de les energies renovables. Adverteixen que s'està fent «sense garanties de planificació racional» i que representa una «amenaça» per a la conservació del territori. Les associacions, entre les quals IAEDEN-Salvem l'Empordà, han signat un manifest amb què demanen «redefinir» els objectius de la implantació de les renovables a l'Alt Empordà, des l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) fins a Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) i la Jonquera. 

Alerten que hi ha una desena de projectes sobre la taula en diversos municipis de la comarca, entre els quals, un projecte de parc eòlic, batejat com a Galatea, a la Jonquera. Es tracta de deu aerogeneradors de 200 metres d'altura a la zona de l'Albera, que ja estan en tràmit. L'altura equivaldria a 65 pisos. El projecte l'impulsa l'empresa ENEL Greenpower España S.L, qui planteja instal·lar els deu molins en boscos limítrofs amb el Parc Natural de l'Albera i ocupar una superfície de 740 hectàrees als termes de la Jonquera i, en una petita part, de Cantallops (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada). Per connectar els molins eòlics es preveu aprofitar camins ja existents i construir-ne també de nous, amb una amplada de deu metres. 

La Ponència d'Energies Renovables del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el conseller Damià Calvet (JxCat), en va emetre el passat mes d'octubre un informe favorable sobre la viabilitat de l'emplaçament del projecte. 

Segons es recull en l'acord, l'Ajuntament de la Jonquera s'ha manifestat contrari al projecte i ha presentat al·legacions per la seva afectació sobre terrenys forestals i a espais naturals protegits. El consistori també s'hi oposa per l'impacte en els corredors ecològics i les rutes migratòries de les aules, sobre el paisatge, contaminació atmosfèrica i efectes sobre el patrimoni històric. 

Paral·lelament s'està tramitant una horta solar a l'Escala a l'espai on estava previst fer-hi un aeròdrom i hi ha sobre la taula un projecte híbrid al Far (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries), la ubicació del qual hauria estat desestimada. 

Les entitats també han tingut coneixement d'altres projectes que s'estan intentant tirar endavant: un projecte híbrid (solar i eòlica) també a la Jonquera; una horta solar de 100 hectàrees a Ordis (Alt Empordà, comtat de Besalú); una altra a Fortià (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries); macroaerogeneradors a Garriguella (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), Vilajuïga (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), Pedret i Marzà (Alt Empordà, comtat de Peralada) i Palau-saverdera (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada); horta solar de 80 hectàrees a Garrigoles (Terrapri, Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) i altres projectes a Garrigàs (Terraprim, Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries), Siurana (Terraprim, Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries), Santa Llogaia d'Àlguema i Llers (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú). «Desconeixem si s'acabaran tramitant tots els projectes, però és evident que cal posar-hi fre i plantejar de manera consensuada una planificació racional abans que sigui massa tard», afirmen en el document de les entitats. 

Una llei «imprecisa» 

Les entitats recorden que a la publicació del Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables li falta concreció i «deixa oberts els criteris per a la implantació d'energies renovables». També denuncien que és «imprecisa» a l'hora de determinar en quines zones n'està permesa la instal·lació. Per això, demanen una planificació comarcal amb la redacció d'un pla d'energia, apostar per la reducció del consum i la millora de l'eficiència.