Eugène Guillot
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 5 de novembre de 1905 neix al XIV Districte de París l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Eugène Léon Guillo
Instal·lat al Principat de Catalunya a causa de ser un insubmís al servei militar obligatori francès, amb la seva companya, Berthe Suzanne Fabert , en el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental fugint de les tropes franquistes
Eugène Guillot: El 5 de novembre de 1905 neix al XIV Districte de París (Illa de França) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Eugène Léon Guillot, també conegut com Antonio i com Jacques Sallès. El seu pare es deia François Eugène Guillot i la seva mare Léonie Théodorine Augustine Gandon.
Obrer de cimentaria, milità en l'anarcosindicalisme i en les joventuts anarquistes.
El 2 de novembre de 1929, en comptes d'incorporar-se al 146è Regiment d'Infanteria establert a Saint Avold (Moselle, Llorraine), va escriure una carta al president de la República Francesa on reivindicà la seva condició d'insubmís al servei militar.
El 10 de gener de 1930 el tribunal militar de París el condemnat a un any de presó. En aquest procés, personalitats com el pastor Roser, el professor de filosofia Félicien Challaye, el físic Jean Bernamont o els escriptors Han Ryner i Georges Pioch, li van fer costat moral i mostraren la seva solidaritat.
Des que es va declarà insubmís es trobava desaparegut i fou novament posat en mans dels tribunal de París el 16 de febrer de 1931 que el condemnà en rebel·lia a una nova pena d'un any de presó l'1 de maig de 1934.
Després passà al Principat de Catalunya, on va prendre el nom d'Antonio. A Barcelona conegué la militant anarquista Berthe Suzanne Fabert, que acabava de perdre el seu company Francisco Ascaso Abadía, mor durant els combats a Barcelona per sufocar l'aixecament feixista de juliol de 1936. Ambdós decidiren viure plegats i durant tota la Guerra Civil Guillot s'ocupà de la distribució dels enviaments fets pels voluntaris als fronts d'Aragó i de la zona del Llevant peninsular.
Amb la seva companya, en el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental fugint de les tropes franquistes. Aleshores, com insubmís al servei militat obligatori, utilitzà el nom de Jacques Sallès, nom que mantingué fins que ja no pogué ser mobilitzat, moment en el qual reprengué la seva vertadera identitat.
Tresorer del grup d'«Amics de Sébastien Faure», el 21 de desembre de 1968 fou nomenat tresorer de «La Ruche Culturelle et Libertaire», organització creada per May Picqueray en 1958 i que arreplegà amics de Faure, escriptors, artistes i conferenciants llibertaris.
La parella vivia al número 9 de la plaça Émile Landrin de París, on ella treballava de conserge.
Quan arribà a la jubilació, a parella s'establí a Esbly (Seine-et-Marne, Illa de França), alhora que regularitzaren la seva situació matrimonial en 1962, després que ell recuperà la seva identitat de Guillot. Berthe agafà el nom de Fabert-Guillot.
En 1974 fou elegit tresorer de la societat «Amics de Louis Lecoin», constituïda el 20 de novembre de 1971 també per May Picqueray.
Encara en 1975 mantenia diverses militàncies llibertàries i pacifistes, com ara el moviment d'insubmissió al servei militar obligatori, i amb Berthe molts dissabtes a la tarda els passava a la seu de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exil de París, a la Rue dels Vignoles, on entre militants coneguts i membres de l'Equip Jovenívol Cenetista, la parella feia també tertúlia amb l'insubmís empordanès i exiliat aleshores Miquel-Dídac Piñero, col·laborador de Le Combat Syndicaliste.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada