David Urbano Bermúdez

David Urbano Bermúdez

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 16 de novembre de 1944 neix a Cañete de las Torres (Alto Guadalquivir) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifranquista David Urbano Bermúdez 

El desembre de 1967 deixa París i sense cap missió orgànica de la FIJL passa la frontera del Pirineu Oriental, però essent identificat per la policia franquista es detingut a la seva arribada a Madrid el 26 de desembre d'aquell any. Condemnat pel TOP, el maig de 1972 s'instal·la a Barcelona i forma part junt amb l'Equipo Durruti i membres d'Estudiants Llibertaris del butlletí clandestí CNT-Informa 

David Urbano Bermúdez: El 16 de novembre --algunes fonts citen erròniament el 13 de novembre-- de 1944 neix a Cañete de las Torres (Alto Guadalquivir, Còrdova, Andalusia) l'anarquista, anarcosindicalista i lluitador antifranquista David Urbano Bermúdez. El seu pare es deia José Urbano i la seva mare, Encarnación Bermúdez.  

Fill d'un militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) que va ser empresonat en acabar la Guerra Civil, va ser criat per la seva família a Barcelona, on havia emigrat després del seu naixement.  

Quan tenia 12 anys partí amb un dels seus germans cap a Estrasburg (Alsàcia, Grand Est), on començà a militar en el Joventuts Llibertàries i més endavant col·laborar en el setmanari cenetista tolosà Espoir.  

En 1964, a París (illa de França), va ser nomenat secretari de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). 

El desembre de 1967 deixa París i sense cap missió orgànica de la FIJL passà la frontera del Pirineu Oriental el dia 24, però essent identificat per la policia franquista fou detingut a la seva arribada a Madrid el dia 26, acusat de propaganda llibertària i de formar part del grup d'acció anarquista «Primero de Mayo», que portava una campanya internacional d'atacs contra els interessos franquistes i d'accions de solidaritat amb els presos polítics.  

Jutjat el 29 d'abril de 1968 va ser condemnat a sis anys de presó i traslladat de la presó madrilenya de Carabanchel Alto al prenal de Soria (Comarca de Soria, Soria, Castella la Vella), on participà en diversos moviments de protesta i en una vaga de fam de nou dies que li va implicar 40 dies de cel·la incomunicada.  

Posteriorment va ser traslladat al penal de Segovia (Segovia, Castella la Vella), on el maig de 1972 va ser alliberat.  

Enviat a fer el servei militar, va ser llicenciat per «inepte» i treballà d'auxiliar administratiu a Barcelona i forma part junt amb l'Equipo Durruti i membres d'Estudiants Llibertaris del butlletí clandestí CNT-Informa. 

El 23 de novembre de 1973 va ser novament detingut per publicar CNT-Informa i jutjat en el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), el gener de 1974 va ser condemnat a cinc anys de presó per «propaganda il·legal» trobant-se a la presó madrilenya de Carabanchel Alt després d'estar a la Model de Barcelona.  

Arran de la mort del seu pare durant el procés, es beneficià d'una pròrroga per a la seva incorporació al penal, però el 22 de juny d'aquell any va ser novament detingut a Barcelona, quan formava part del grup Opción Libertaria, amb Luis Andrés Edo, Lluís Borró i Joan Ferran  Serafini (Genial) per militar en els Grups d'Acció Revolucionària Internacionalistes (GARI), arran de la roda de premsa a Barcelona reivindicant el segrest d'Ángel Baltasar Suárez Bernardo, director de la sucursal del Banc de Bilbao a París. A finals de 1974 va ser condemnat pel Tribunal d'Ordre Públic de Madrid a quatre anys de presó. El 17 de febrer de 1975 va ser novament condemnat a cinc anys per «associació il·lícita».  

Tancat al penal de Segòvia, l'abril de 1976 va ser traslladat després d'una evasió col·lectiva --organitzada per ETA - Política Militar-- al penal Zamora (Tierra del Pan, Zamora, Lleó).  

L'estiu de 1976 es beneficià d'un petit indult atorgat pel govern Suárez després de la mort del dictador Francisco Franco.  

En 1977 fou gerent, amb Pere Marcilla, de la llibreria barcelonina «Cosa Nostra». Visqué a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental.  

A finals dels anys noranta del segle XX col·laborà en el periòdic CNT i en 2003 s'integrà en el «Grup per la Revisió del Procés Delgado-Granado», amb Octavio Alberola Suriñach, Joan Busquets Verges, Antonio Martín Bellido i Juan Salcedo Martín, entre d'altres.  

David Urbano Bermúdez va morir el 27 de setembre de 2016 a l'Hospital General de Granada (Vega de Granada, Granada, Andalusia) i va ser inhumat a Albolote (Vega de Granada, Granada, Andalusia).