TRIBUNA LLIURE
Pel seu interès reproduïm aquest escrit del blog LA SAL ESCALENCA
Fa més de 25 anys vaig escriure en una revista d'Arqueologia: "L'ajuntament de l'Escala… ha defensat davant la llei de costes la tradicionalitat d'unes barraques de pesca (avui propietat privada de turistes) en una platja mentre que pet altra banda cauen una darrera l'altra sota les maquines excavadores-especuladores totes les cases de pescadors del poble, els jardins, els horts i s'eternitza la revalorització del pòsit de la sal o la constitució d'un inventari patrimonial".
Aquest paràgraf continua sent actual. A l'Escala un dia vàrem anar a dormir com un poble de pescadors i agrícola i ens hem despertat com una petita ciutat de serveis. No som ja ben be ni poble ni ciutat, la pesca és recordada en una festa anual i ha entrat als museus. I en tenim una mà de museus. Ara tenim jaun Alfolí que comença a despertar com a cor cultural del nucli antic, un nucli antic que és vell però encara no és antic, un poble que no és bell però que està en el paisatge més bonic de la costa catalana. Continuem però sense tenir un inventari patrimonial actiu.
En els darrers mesos l'especulació ha destruït més cases que el bombardeig feixista del 39. El nostre Nucli antic va canviant la seva fisonomia tradicional i adquirint un aspecte típicament "modern", completament adotzenat i vulgar. Hem vist com en un dia desapareixia la casa del passeig Lluís Albert, el darrer testimoni que ens quedava dels començaments del turisme. La casa i el seu pati seran substituïts per un edifici hortera (jo considero que un edifici d'apartaments que te una piscina al terrat davant del mar i a 25 metres d'una platja preciosa és una horterada). Però si aquestes eliminacions no fossin prou lamentables per sí mateixes, encara ho és més el fet de que fan amb elles desapareixen les traces de la història del poble perquè no són només arquitectura, són la materialització de la nostra història col.ectiva. En el subsòl del nostre poble s'hi amaguen les traces, la memòria de la nostra història -mines, pous, cavitats naturals, fonaments de les primeres barraques, restes romanes. L' Escala és el municipi de les comarques gironines que té la més gran quantitat i extensió de restes arqueològiques, com correspon al fet de ser la primera ciutat de Catalunya. També, al marge de les ciutats universitàries, és la que té el més gran percentatge de persones amb formació arqueològica que hi viuen o hi treballen. Malgrat tot el poble està d'esquenes a aquesta realitat. Seria difícil trobar més d'una dotzena de persones (i en això incloc la major part del professorat d'escoles i de l'institut -rarament present a les conferències sobre Arqueologia fetes per professionals d'Empúries) que poguessin superar un examen elemental sobre el nostre passat romà, tot i tenir al nostre abast directe un dels jaciments mes visitats de la península.
Hi ha un responsable de medi ambient i sostenibilitat (i està be que es cuidin els pocs espais verds que ens queden) però no tenim cap persona encarregada de controlar les obres i enderrocs o l'afectació al patrimoni arqueològic. No tenim una persona efectiva que faci de mitjancera i animadora entre el Museu d'Empúries i el poble a fi de donar-li un rendiment social a aquesta joia, que maltractem i envoltem ampliant urbanitzacions, centres comercials i hotels.
Tenim potser un regidor de patrimoni i un tècnic de cultura però no se sap ben be quin paper juguen aquí.
Sembla que la realitat autèntica, sencera, del passat no val la pena tenir-la en compte. Algú ha decidit que el que cal recordar -amb una festa teatral- és una imatge romàntica, congelada en un temps indeterminat, d'un poble de pescadors feliços sense història. Tanmateix algunes persones han decidit (amb criteris no explicitats públicament) que la única cosa que cal conservar és, amb prou feines, les 10 cases de famílies benestants. Només gracies a la pressió d'uns pocs, es va salvar l'Alfolí o el cementiri mariner. La resta, la major part d'un poble no farcit precisament de burgesia, es pot vendre i enderrocar i cal netejar les parets exteriors de l'església per tenir "un monument" per mostrar a turistes. Mentrestant es van produint atropellaments comparables amb la destrucció dels bàrbars que, al segle III, van saquejar el que quedava de la ciutat romana: la incomprensible destrucció de la muralla romana de Riells n' és un exemple. La urbanització "programada" dels pocs terrenys que queden sense urbanitzar continuarà la polvorització del passat, si el Pla Director Urbanístic de la Costa Brava -promogut per la Generalitat- no atura aquesta folia: construir mes de 2200 nous habitatges en terrenys avui encara no urbanitzats. I és que la urbanització no l'atura l'ajuntament, que per altra banda no dubta a saltar-se la qualificació de zones inundables o de flux preferent. Aviat podrem anar a comprar en góndola a una superfície comercial i els turistes d'un hotel podran fer balconingsense piscina: directament al rec del Molí. I no s'atura l'ocupació dels espais encara verds malgrat que segons un estudi promogut pel mateix ajuntament dos terços de tots els habitatges són estacionals, malgrat que en les zones urbanes ja consolidades encara es podrien construir mes de 1000 habitatges (sense comptar les cases antigues que es substitueixen per apartaments), malgrat que ja existeixen més de 1000 habitatges en venda o buits i que estarem per sobre dels 2500 habitatges d'us turístic estacional legal.
Algú també ha pensat que, com que tenim proporcionalment menys hotels que Lloret, s'havien de augmentar. Així en els darrers quatre anys se n'han construït quatre de nous, ampliat els que hi havia i ara pensen que cal substituir places de càmping per hotels.
Si el que s'ha decidit és batre el record comarcal de densitat de població (superant a Vilafant i Figueres) i ofegar-nos amb turistes i cotxes els dos mesos d'estiu, si hem de viure en una ciutat fantasma la resta dels dies feiners durant l'any, vull fer un crit per tal de que -al marge de les fotos idealitzades de l'arxiu- alguna persona documenti les restes de la resta del passat que s`està destruint sense control. Ho debem als que ens van precedir i és un deure amb qui vindrà. Perquè com deia aquella frase "qui perd els orígens perd identitat" i si perds la identitat estàs mort com a poble.
S'ha de treballar coordinadament (ajuntament, museus, Generalitat i poble en general) per valoritzar el patrimoni, recuperar la tradició de poble inquiet i culte. Valoritzar el patrimoni te un clar significat: entendre la realitat actual i decidir amb coneixement de causa cap on volem anar.
J. Escalera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada