Roger Boutefeu
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 5 d'octubre de 1911 neix a Le Pré-Saint-Gervais (Seine-Saint-Denis) l'antimilitarista i anarquista, després escriptor petainista i finalment escriptor proletari per renovar el cristianisme social Roger André Boutefeu
L'estiu de 1936, quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària als Països Catalans i a l'Aragó, marxà a la Península passant pel Pirineu Oriental i es presentà com a voluntari, escrivint articles i cròniques sobre la guerra i el procés revolucionari per al periòdic Le Libertaire
Roger Boutefeu: El 5 d'octubre de 1911 neix a Le Pré-Saint-Gervais (Seine-Saint-Denis, Illa de França) l'antimilitarista i anarquista, després escriptor petainista i finalment escriptor proletari per renovar el cristianisme social Roger André Boutefeu, conegut sota diversos pseudònims, com ara Coudry, A. Duret o Le Pediculeux. Fill d'un obrer de cautxutar, tingué una infància miserable i el seu poble fou gasejat durant la Gran Guerra. Quan tenia 12 anys resta orfe i ben aviat es va veure obligat a guanyar-se la vida aquí i allà vagabundejant i fent petites feines (jornaler a les granges, lampista, quincaller, impressor i alguna altra).
És en les seves constants travessies que estableix els primers contactes amb el moviment llibertari de la mà de llenyataires anarquistes.
En 1929 s'afilià a la Confederació General del Treball (CGT), on milità fins a 1929. Després milità en la Union Anarchiste (UA).
Establert a París (Illa de França) abans de la Segona Guerra Mundial interimperialista, treballà com a empaquetador de diaris en una empresa de premsa.
A partir de gener de 1937 exercí de gerent del periòdic Rectitude, òrgan de Centre de Defensa dels Objectors de Consciència, fundat per Gérard Leretour, i en el qual col·laborà sota el pseudònim d'A. Duret.
L'estiu de 1936, quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària als Països Catalans i a l'Aragó, marxà a la Península passant pel Pirineu Oriental i es presentà com a voluntari, escrivint articles i cròniques sobre la guerra i el procés revolucionari per al periòdic Le Libertaire.
De bell nou a França, entre el setembre de 1937 i l'octubre de 1938 fou gerent de Le Libertaire.
En 1938, amb Georges Gourdin, fou el responsable del butlletí L'Exploité, òrgan dels grups de fàbrica de la Union Anarchiste.
En 1939 va ser nomenat membre de la Comissió Administrativa de l'UA.
També fou un dels secretaris de la Joventut Anarquista (JA) i figurava entre els oradors habituals que intervenia en els mítings de l'UA i de la JA.
El gener de 1939 va ser condemnat a 12 i a 18 mesos de presó per «provocació de militars i desobediència amb finalitats propagandístiques anarquistes».
Durant la seva detenció a la presó de la Santé llegí els Evangelis i es convertí al catolicisme.
En sortir de la garjola, el 2 de setembre de 1939, s'adherí al petainisme i començà a publicar obres en les quals narrava la seva «trobada amb Déu» i altres «visions» (Je reste un barbare i Journal du barbare).
Casat dues vegades, tingué cinc infants.
En aquesta segona etapa de sa vida es dedicà a fer de pastor.
A l'Alliberament col·laborà a la revista Maintenant (París, 1945-juny 1948, 10 números) fundada per Henry Poulaille, després als Cahiers du Peuple (París, 1946-1947, 3 números) fondades per Michel Ragon.
Finalment es considerà un escriptor proletari per renovar el cristianisme social.
Entre les seves obres les úniques destacables són Veille de fête (1950), autobiografia del seu període anarquista, i Le mur blanc (1965), novel·la ambientada en la Guerra d'Espanya --el «mur blanc» fa referència a les tàpies dels afusellaments-.
Roger Boutefeu va morir el 24 de juliol de 1992 a Agey (Côte-d'Or, Bourgogne-Franche-Comté).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada