Miquel Sol Torres

Miquel Sol Torres

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 5 d'octubre de 1897 neix a Lleida l'anarquista i anarcosindicalista mestre d'escola Miquel Sol Torres 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu  

Evacuat pels nazis a peu del camp de Lankestein, un dels kommandos del camp de Buchenwal, trobant-se físicament esgotat, el 25 d'abril de 1945 Miquel Sol Torres va ser abatut d'un tret al clotell per un guàrdia alemany al costat de la carretera.  

Miquel Sol Torres: El 5 d'octubre de 1897 neix a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) l'anarquista i anarcosindicalista mestre d'escola Miquel Sol Torres.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), l'1 de setembre de 1936 va ser nomenat per la Comissaria de la Generalitat de Catalunya de Lleida director administrador de la Casa d'Acolliment.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, entre 1942 i 1945, el seu domicili del carrer des Polinaires, núm. 27, de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on vivia amb la seva companya, Pepita Vila Plana i la seva filla Margarita, de 16 anys, servia de refugi per als guies de grup coordinat per l'anarquista Francisco Ponzán Vidal, enquadrat en la xarxa d'evasió de Pat O'Leary, i especialment per a Amadeo Casares Colomer (El Peque), molt lligat a la família Sol. En el seu domicili, a principis de 1943 i sota la identitat d'Armando Cortés, hi vivia Casares. seva filla Margarida, de 16 anys, que ell havia anar a buscar a Barcelona l'agost de 1942. Casares coneixia aquesta família exiliada des d'agost de 1942, quan Michel Reynard, del TR 117, demanà a Ponzán que calia anar a Barcelona a cercar la filla d'un íntim amic i col·laborador, en Sol Torres. Aleshores, Ponzán confià aquesta missió delicada a Casares. Arribat a Barcelona i recollint Margarida Sol Vila, Casares emprengué el viatge de tornada amb aquesta minyona agafant un tren fins a l'estació de Ribes de Freser (Ripollès) i continuaren a peu fins arribar a Oceja (Alta Cerdanya), on la Gendarmeria va lliurar un salvaconduït en regla a nom de Margarida Sol. Una vegada van arribar a la Tor de Querol (Alta Cerdanya) Amadeo Casares i Margarida Sol viatjaren amb tren fins el punt de destí, Tolosa de Llenguadoc. A partir d'aquest pas clandestí de la frontera del Pirineu Oriental, es forjà una forta amistat entre la família Sol i el resistent Casares, fins el punt que el seu domicili va esdevenir un dels refugis segurs per als guies del grup de Ponzán.  

La vegada que Reynard va ser detingut per les autoritats alemanyes, el domicili de la família Sol esdevingué refugi per la seva esposa i pel seu nét, Francis Forms. 

Entre 1942 i 1943 Rafael Melendo Erviti utilitzava, igual que altres membres de la xarxa d'evasió, el domicili de Miquel Torres Sol. 

Però, el 3 de febrer de 1943 Miquel Sol Torres va ser detingut a Tolosa de Llenguadoc pels alemanys i enviat a la presó militar de Fourgole, a Tolosa de Llenguadoc, i després empresonat a Fresnes (Val-de-Marne, Illa de França).  

Posteriorment fou traslladat al camp d'internament de Compiègne (Oise, Picardia, Hauts-de-France), d'on fou deportat al camp de concentració nazi de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya).  

Al final de la guerra i durant la desfeta, formà part dels 4.500 deportats que van ser evacuats pels nazis a peu del camp de Lankestein, un dels kommandos del camp de Buchenwald.  

Esgotat, el 25 d'abril de 1945 Miquel Sol Torres va ser abatut d'un tret al clotell per un guàrdia alemany al costat de la carretera.