Nord-est Llibertari: Mesures restrictives per accedir als cementiris de Girona a causa de la pandèmia de covid-19

dissabte, 31 d’octubre del 2020

Mesures restrictives per accedir als cementiris de Girona a causa de la pandèmia de covid-19

Mesures restrictives per accedir als cementiris de Girona a causa de la pandèmia de covid-19

L'Ajuntament ha elaborat un seguit d'actuacions que els visitants han de seguir per entrar

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 31/10/2020.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Girona ha elaborat un seguit de mesures per poder accedir als cementiris seguint les mesures de seguretat i salut a causa de la pandèmia de covid-19. S'han col·locat rètols on s'informa de l'aforament màxim en cadascun d'ells. Al Cementiri Vell és de 2.000 persones; al Cementiri Nou és de 1.000 persones; al cementiri de Palau és de 80 persones; al cementiri de Santa Eugènia és de100 persones; i al de Sant Daniel, 50 persones.

Per accedir al Cementiri Vell, l'entrada petita més propera al centre de Girona és la que s'ha de fer servir per sortir. En canvi, l'entrada gran i més propera a Vila-roja, és la que s'ha de fer servir com a entrada.

A l'entrada hi ha dispensadors de gel hidroalcohòlic per utilitzar els visitants de tots els cementiris.

Al Cementiri Vell hi va haver neteja i desinfecció extraordinària el dijous 29 d'octubre, que seguirà fins diumenge 1 de novembre. Així, es netegen els lavabos públics que utilitzen el visitants, també passamans de les escales mòbils i les aixetes de les fonts d'aigua.

A més, són obligatòries algunes mesures generals de prevenció com l'ús de mascareta, distància seguretat, utilitzar gel hidroalcohòlic, aforament limitat, no menjar ni beure a dins dels recintes dels cementiris, limitar el temps d'estada, senyalització individual d'entrada/sortida dels espais i rètols repartits per tot el cementiri d'ús mascareta i distància seguretat, entre d'altres.

Tota la setmana del 26 d'octubre a l'1 de novembre inclòs els dies festius 29 i 1 de novembre), hi haurà personal de la brigada dels cementiris per atendre als visitants i controlar l'entrada i sortida al Cementiri Vell, i als de Palau, Santa Eugènia i Sant Daniel els estaran oberts als visitants durant tota la setmana i hi haurà personal els dies festius.

Al Cementiri Nou també s'ha previst increment de personal i d'horari ( obren al migdia del 29 a l'1 de novembre).

L'horari dels cementiris és el mateix de sempre: de nou del matí a sis de la tarda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...