Mariano Sanjuán Cuchí

Mariano Sanjuán Cuch

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 d'octubre de 1905 neix a Mequinensa (Baix Cinca) l'anarcosindicalista Mariano Sanjuán Cuchí 

Alcalde segon del Consell Municipal de Viladecans, i conseller, en representació de la CNT-AIT, entre el 20 d'octubre de 1936 i el 16 d'octubre de 1937 i des d'aquesta data fins el 10 de juny de 1938, respectivament, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Mariano Sanjuán Cuchí: L'1 d'octubre de 1905 neix a Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Mariano Sanjuán Cuchí --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Cueto--, sovint catalanitzat com Marià Sanjuan Chuchí, i conegut com El Canero. El seu pare es deia Manuel Sanjuán i la seva mare, Josefa Cuchí.  

Quan tenia 22 anys, després d'haver fet el servei militar obligatori a Saragossa (Saragossa, Aragó), emigrà a Viladecans (Castell d'Eramprunyà, Baix Llobregat) i el 20 de juny de 1929 es posà a fer feina de peó a la foneria «Roca Radiadores», a Gavà (Castell d'Eramprunyà, Baix Llobregat), especialitzant-se finalment com a esmaltador.  

Ràpidament s'integrà en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i participà en les lluites socials i obreres clandestines durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.  

Va ser un dels fundadors del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà de la CNT-AIT, autoritzat el 25 de juliol de 1930, del qual va ser nomenat comptador.  

En els anys republicans col·labora en Solidaridad Obrera.  

El desembre de 1932 es casà a Móra la Nova (Ribera d'Ebre) amb Joana Domènech Pérez.  

Va ser reclòs al vaixell presó Argentina pels fets revolucionaris d'octubre de 1934.  

El juliol de 1936, en nom de la CNT-AIT, fou nomenat president del Comitè Antifeixista de Viladecans.  

Va ser nomenat alcalde segon del Consell Municipal de Viladecans, i conseller, en representació de la CNT-AIT, entre el 20 d'octubre de 1936 i el 16 d'octubre de 1937 i des d'aquesta data fins el 10 de juny de 1938, respectivament. Fou dipositari de la signatura dels bitllets locals editats per l'Ajuntament, destacant pel seu suport al procés col·lectivitzador.  

Fou membre del Comitè d'Empresa de «Roca Radiadores» quan aquesta va ser intervinguda el desembre de 1936 per la Generalitat de Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Bedarius (Erau, Occitània), població on havia nascut la seva companya, militant en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.  

En 1947 va ser delegat de diverses Federacions Locals confederals, entre elles la de Bedarius i la de Lo Pojòl (Erau, Occitània), al Congrés del Moviment Llibertari Espanyol - CNT en l'Exili que se celebrà a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).  

Mariano Sanjuán Cuchí va morir el 5 d'abril de 1987 a l'Hospital de Montpelhièr (Erau, Occitània) i va ser inhumat dos dies després a Bedarius.  

Des de 1998 un carrer de Viladecans porta en el seu nom en homenatge a la seva gestió durant la Guerra Civil.