Mariano Javierre Citoler

Necrològica de Mariano Javierre Citoler apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 3 de setembre de 1985

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 d'octubre de 1899 neix a Binacet (Cinca Meya) l'anarquista i anarcosindicalista Mariano Javierre Citoler 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Mariano Javierre Citoler: El 30 d'octubre de 1899 neix a Binacet (Cinca Meya, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Mariano Javierre Citoler. El seu pare es deia Manuel Javierre Herbera i la seva mare, Joaquina Citoler Herbera.  

Pagès, durant els anys vint va ser un dels militants més destacats del Sindicat de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del seu poble natal. També milità en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

El 7 de novembre de 1925 es casà a Biaced amb Pilar Buil Montanuy, amb qui tingué dos infants (José i Joaquín).  

En 1931 es mostrà força actiu i quan la revolució col·lectivista autogestionària de 1936 fou delegat d'Abastaments del Comitè Revolucionari de Binacet.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.  

El 30 de juliol de 1940 va ser condemnat en rebel·lia per les autoritats franquistes a una multa de 2.000 pessetes i a la inhabilitació absoluta durant 10 anys.  

Durant l'exili milità activament en la CNT-AIT i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). També fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA).  

Col·lectivista convençut, fou dels primers a defensar la colònia agrícola d'Aymare (Òlt, Occitània) organitzada pel Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) per acollir en una propietat de 120 hectàrees els companys ancians, malalts o mutilats de guerra. La seva companya fou Pilar Buil Montanuy.

Mariano Javierre Citoler va morir el 14 de maig --algunes fonts citen erròniament el 15 de maig-- de 1985 al seu domicili de Sent Alban (Alta Garona, Occitània).  

Segons Anarcoefemèrides, algunes fonts citen que va ser detingut el 29 d'agost de 1942, jutjat en consell de guerra sumaríssim, condemnat a mort i afusellat el 7 d'abril de 1943 a la presó d'Osca (Plana d'Usca, Osca, Aragó), però això és impossible llevat que hi hagués una suplantació d'identitat en algun dels dos casos.