Manuel Soto Ortiz

Necrològica de Manuel Soto Ortiz apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 8 d'abril de 1976

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 31 d'octubre de 1894 neix a La Unión (Campo de Cartagena) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Soto Ortiz 

Destacat militant de la FAI, durant la guerra fou regidor municipal per la CNT-AIT del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració Brams i el disciplinari de Gurs, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després, va ser destinat a les Companyies de Treballadors Estrangers 

Manuel Soto Ortiz: El 31 d'octubre de 1894 neix a La Unión (Campo de Cartagena, Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Soto Ortiz. El seu pare es deia José Soto i la seva mare, Isabel Ortiz.  

Obrer de fleca, començà a militar en la Societat de Forners «La Primitiva» de La Unión.  

En 1918 emigrà amb tota la seva família a Barcelona, on trobà feina d'obrer metal·lúrgic i ràpidament s'afilià al Sindicat del Metall de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Entrà a formar part dels grups d'acció anarquistes i amb ells participà entre febrer i març de 1919 en la gran vaga de «La Canadenca», fet pel qual va ser empresonat un any.  

En aquesta època treballà per a l'empresa metal·lúrgica «Casa Miquel Mateu» a les obres del port de Barcelona.  

Després de nombrosos empresonament per possessió d'armes i per sabotatge, el gener de 1921 va ser deportat set mesos a Rasquera (Ribera d'Ebre).  

Quan era delegat del cenetista Sindicat del Metall, va ser empresonat amb 130 companys al vaixell presó Barceló i després a la Presó Model de Barcelona.  

D'antuvi formà part d'un grup d'afinitat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes i després, des de la seva fundació, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), participant activament en els Quadres de Defensa Confederal.  

Vivia al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud), on en 1931 reorganitzà el Sindicat d'Oficis Varis de la CNT-AIT local de la qual va ser nomenat president.  

Després del fracàs de l'aixecament insurreccional proletari de desembre de 1933 i de la proclamació del Comunisme llibertari a la localitat, es refugià amb la seva família al Poblenou de Barcelona, però va ser detingut amb el seu germà petit, Ángel Soto Ortiz, també de la CNT-AIT i de la FAI, i ambdós acusats de ser responsables d'un laboratori i dipòsit d'explosius. Jutjats, van ser condemnats a 18 anys de presó i tancats a la Presó Model de Barcelona i de Sant Miquel dels Reis (València, País Valencià). Després, Angel tancat al penal del castell de Chinchilla de Montearagón (La Mancha de Montearagón, Albacete, La Mancha).  

El febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular, ambdós germans es beneficiaren d'una amnistia i van ser alliberats.  

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, Manuel Soto Ortiz va ser nomenat responsable de la Comissió de Defensa del Poblenou i posteriorment responsable de la Inspecció de Casernes de Catalunya i regidor municipal del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració Brams (Aude, Occitània) i el disciplinari de Gurs (Pirinèus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després, va ser destinat a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat a Auloron e Senta Maria (Alt Bearn, Gascunya, Pirinèus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània), on va fer feina de forner.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista residí en diverses poblacions: Bernay (Eure, Alta Normandia, Normadia), Saillans (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i Vernon (Eure, Normandia), on  milità en les seves Federacions Locals de la CNT-AIT en l'Exili i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

En l'última etapa de la seva vida visqué a Bonnières-sur-Seine (Yvelines, Illa de França) i a Saint-Marcel (Eure, Normandia). La seva companya fou Dolores Ferré Martínez.  

Manuel Soto Ortiz, després d'haver patit una llarga malaltia pulmonar amb complicacions cardíaques, va morir el 21 de febrer de 1976 a l'Hospital de Vernon i va ser inhumat quatre dies després al cementiri d'aquesta localitat.