Nord-est Llibertari: Luis Amat Picón

divendres, 2 d’octubre del 2020

Luis Amat Picón

Necrològica de Luis Amat Picón apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" de l'11 de febrer de 1986

Necrològica de Luis Amat Picón apareguda en el periòdic tolosà Cenit de l'11 de febrer de 1986

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 2 d'octubre de 1985 mor a Airaga (Boques del Roine) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Amat Picón. Havia nascut cap el 1918 a, sembla, Alicún (Alpujarra Almeriense)

Militant de les Joventuts Llibertàries des de 1935, aconseguí fugir de l'Alpujarra Almeriense amb l'avanç de les tropes feixistes i arribant a Barcelona s'enrolà en la 133 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular. Ferit en combat, estava hospitalitzat a primers de 1939, però, camí de l'exili, aconseguí passar la frontera del Pirineu Oriental en el decurs de la Retirada republicana de febrer d'aquell any i va ser internat en diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i per sortir-ne s'integrà a una Companyies de Treballadors Estrangers

Luis Amat Picón: El 2 d'octubre de 1985 mor a Airaga (Boques del Roine, Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Amat Picón. Havia nascut cap el 1918 a, sembla, Alicún (Alpujarra Almeriense, Almeria, Andalusia).

Des de 1935 va formar part de les Joventuts Llibertàries d'Almería (Comarca Metropolitana de Almería, Almería, Andalusia).

Després de la caiguda de la població a mans franquistes, aconseguí escapar de la repressió i passar a zona republicana.

A Barcelona s'enrolà en la 133 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Ferit en combat, estava hospitalitzat a primers de 1939, però, camí de l'exili, aconseguí passar la frontera del Pirineu Oriental en el decurs de la Retirada republicana de febrer d'aquell any i va ser internat en diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, i per sortir-ne s'integrà a una Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).

Durant l'Ocupació alemanya va ser obligat a treballar en una base de submarins alemanys a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).

En relació amb la Resistència, participà en un sabotatge i per fugir a la repressió passà a la Península, on va ser immediatament detingut per la Guàrdia Civil i enviat a fer el servei militar obligatori a Àfrica.

Un cop lliure tres anys després passà clandestinament a la frontera del Pirineu i s'establí a Airaga, on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i finalment en el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Després de diverses intervencions quirúrgiques, Luis Amat Picón va morir el 2 d'octubre de 1985 a Airaga. El seu germà, Rafael Amat Picón, també va ser militant anarcosindicalista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...