Isidoro Checa Valero
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 d'octubre de 1889 neix a Jaén l'anarquista i anarcosindicalista Isidoro Checa Valero
En ple procés col·lectivista autogestionari, l'octubre de 1936 entrà com a representant de la CNT-AIT en el Consell Municipal de Sant Cugat del Vallès, com a regidor, i a partir del 14 d'octubre de 1936 va ser nomenat segon alcalde. Essent conseller regidor per la CNT-AIT durant tota la guerra i durant un tems fou cap d'Economia i més tard cap dels Serveis Públics
Arrel de la repressió republicana burgesa de Negrín, l'agost de 1937 fou empresonat. El 12 de gener de 1938 es va reincorporà a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el 3 de maig de 1938 en va ser nomenat alcalde, l'últim alcalde republicà de la població
A finals de gener de 1939 deixà Sant Cugat del Vallès i en el decurs de la Retirada republicana, camí de l'exili, passà amb la seva companya, Emília Mayen Balaguer, i les seves tres filles (Mercè, Lluïsa i Isidora), un seu gendre i una neta de només un any la frontera del Pirineu Oriental. Des del principi de febrer d'aquell any patí durant uns mesos el camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda, establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Isidoro Checa Valero: El 4 d'octubre de 1889 neix a Jaén (Comarca Metropolitana de Jaén, Jaén, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Isidoro Checa Valero --a vegades el primer llinatge citat erròniament com Checo--. El seu pare es deia Antonio Checa i la seva mare, Francisca Valero.
Emigrà al Principat de Catalunya i en 1923 s'establí amb la seva companya i les seves filles a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). També s'hi instal·là la seva germà José Checa Valero, anarcosindicalista com ell.
Treballà d'electricista als Ferrocarrils de Catalunya i en 1931 s'afilià en la Secció de Barcelona de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Amb la proclamació de la República del 14 d'Abril esdevingué un membre destacat del seu sindicat a l'empresa i també fou membre del Sindicat Únic d'Arts i Oficis de Sant Cugat del Vallès.
Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en 1932 fou un dels fundadors de l'Ateneu Obrer Cultural, del qual va ser nomenat secretari i el seu germà bibliotecari. Aquest centre obrer local de caire llibertari va ser clausurat dues vegades: arran dels «Fets de Ripollet» de 1933 i dels «Fets d'Octubre» de 1934. Aquest darrer tancament governatiu que no s'aixecà fins després de les eleccions legislatives de 1936.
El novembre de 1932 representà els ferroviaris catalans en el Congrés de l'FNIF celebrat a Madrid (Madrid, Castella la Nova).
Fou membre del sector minoritari cenetista a Sant Cugat del Vallès, que comptà amb el suport de la FAI, quan en 1933 la CNT local passà a estar controlada per la militància del bolxevic Bloc Obrer i Camperol (BOC).
En 1933 col·laborà en Solidaridad Obrera.
A finals de 1935 participà en la reorganització de la CNT-AIT local, sindicat que havia estat clausurat arran dels «Fets d'Octubre» de 1934, moment en el qual passà a ser controlat pel sector més anarcosindicalista.
En aquesta època s'encarregà de la distribució al poble de la premsa llibertària, com ara Solidaridad Obrera i la revista Estudios, a més d'altres publicacions anarcosindicalistes, llibertàries i anarquistes. També va ser secretari de la Cooperativa «La Unidad Obrera», una cooperativa de consum local impulsada per sindicalistes, anarquistes i militància del BOC, que després dels «Fets d'Octubre» de 1934 va ser rellançada per a lluitar contra la repressió econòmica i adherida a la Federació de Cooperatives de Catalunya (FCC).
Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària de juliol de 1936 representà la CNT-AIT en el Comitè Central dels Ferrocarrils de Catalunya Col·lectivitzats i fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat del Vallès.
A més a més, l'octubre de 1936 entrà com a representant de la CNT-AIT en el Consell Municipal de Sant Cugat del Vallès, com a regidor, i a partir del 14 d'octubre de 1936 va ser nomenat segon alcalde. Essent conseller regidor per la CNT-AIT durant tota la guerra i durant un tems fou cap d'Economia i més tard cap dels Serveis Públics.
Arran de les «Jornades de Maig» de 1937, quan es va prohibir per ordre governamental la possessió d'armes a la rereguarda, l'11 d'agost de 1937 va ser detingut per «tinença il·lícita d'armes de foc» i empresonat a Terrassa (Vallès Occidental) i a partir de setembre a la Presó Model de Barcelona.
El 17 de desembre de 1937 va ser alliberat, en considerar el jutge que les armes trobades a casa seva eren inservibles, i el gener de 1938 el seu cas va ser sobresegut.
El 12 de gener de 1938 es va reincorporà a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el 3 de maig de 1938 en va ser nomenat alcalde, l'últim alcalde republicà de la població.
A finals de gener de 1939 deixà Sant Cugat del Vallès i en el decurs de la Retirada republicana, camí de l'exili, passà amb la seva companya, Emília Mayen Balaguer, i les seves tres filles (Mercè, Lluïsa i Isidora), un seu gendre i una neta de només un any la frontera del Pirineu Oriental. Des del principi de febrer d'aquell any patí durant uns mesos el camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Més endavant, acabà instal·lant-se a Agen (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània).
A l'exili treballà d'electricista als ferrocarrils i milità en l'FNIF i en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Agen.
En la primavera de 1947 va ser nomenat tresorer de la Federació Local de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i a partir de 1955 fou secretari de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada